JORNADA 9 30/10/2016 16.00 h. Municipal de Miralcamp
Linyola: Caba, Miquel (Raya 66’), Aitor, Mestres, Romero, Riart, Llauradó (Muñoz 82’), Apha (Capdevila 81’), Nando, Barbero (Fajardo 66’) i Caselles (Cuco 85’).
Organyà: Ribó, Sala, Paulo (Edgar 75’), Marcos, Santi, Fortó (Albert 79’), Robert, Casanova, Xixo, Oscar i Pallares.
Arbitre: Sanchez-Xuclà. T.G. Aitor, Romero, Mestres / Paulo, Casanova, Marcos, Fortó.
Gols: 0-1 Pallares 8’, 1-1 Apha 53’, 2-1 Llauradó 75’, 3-1 Llaluradó 79’ (p.)
Aquesta diumenge ens desplacem a Miralcamp per jugar amb el Linyola, ja que el seu camp esta en obres per convertir-lo finalment en un camp de futbol, amb l’instal.lació de gespa artificial, i durant algunes jornades aquest equip no podrà jugar a la seva Vila.
El Linyola de Balcells, ja es un equip que porta molts anys a aquesta categoria i sabem que a casa es un equip molt rocós que juga dur i tanca molt be els partits al darrera. I a davant el talent però inestable al camp de Apha, un jugador de color que destaca per la seva qualitat.
Tot i saben això, comença el partit sorprenent al equip local ja que en el minut 8, gran desplaçament de Fortó, que deixa la pilota a peus de Pallarès, que controla i amb un toc de qualitat es planta davant del porter local, i fa aixecar la pilota per d’amunt d’ell, i baixant marcant una paràbola que cau al fons de la xarxa, ja teníem el 0-1.
Al 18’, Robert en una gran jugada habitual en ell, marxa de dos defenses, desplaça l’esfèric fins a Pallarès que d’ un fort xut fa llepar la pilota al travesser.
El Linyola va passar la resta de la primera part sense arribar en perill a la porteria de Ribó, trobant-se incòmode en el camp, però gaudint de la tolerància de l’ àrbitre que deixava jugar molt i s’enduria el partit per moments, faltes reiterades que en prou feines marcava i on el nostre Paulo va ser el qui més va rebre. L’Organyà va jugar molt segur fent una primera part boníssima destacant també la nova incorporació de Sala que va donar seguretat i més consistència a la línia defensiva.
A la segona part va canviar la truita, en el minut 2 Apha que en prou feines es va poder veure en la primera part, agafa una pilota aprop de l’àrea i d’esquena a porteria intenta una “Xilena”, que sortir molt poc desviada de porteria.
Tot just després , en una pilota disputada en un salt entre Santi i Llauradó que ajudat amb un cop de braç a la cara del nostre jugador ( àrbitre i linier qui sap on eren ), pentina la pilota cap a la nostra àrea, cau a peus d’ Apha que en un xut col·locat per baix empata el partit i fa que comença una altra desfeta. 1-1.
El Linyola va començar a apretar, continuant un joc dur i amb la permissivitat dels qui ho tenien que parar i va començar a creure que podia sumar els tres punts en aquest partit.
Al 68’ bona aturada de Ribó en una falta llançada per Apha. Set minut després un desplaçament de mig camp cau a peus de Llauradó que tal com li arriba engalta un fort xut, creuat fora de l’abast de Ribó que fa que pugi el 2-1 al marcador.
En el 79’ en una jugada a dins l’àrea visitant entre Marcos i Apha, el davanter cau desplomat a terra i l’arbitre pica penal a favor dels interessos locals. Llauradó el transformar, fent així el seu doblet 3-1.
La resta de partit, el Linyola fa el que millor sap fer, defensar, tancant-se be al darrera i deixant estèril qualsevol internada de l’Organyà.
El qui llegeixi aquesta crònica, pot arribar a pensar que vull fer veure que tota la culpa de perdre la te la tripleta arbitral, i tampoc es així, hem de fer quelcom per millorar, i se que ho farem perquè crec amb aquest equip i amb els seus “misters”, però m’agradaria que visquéssiu les nefastes actuacions que tenen els de negre, tant a casa com a fora, que estan més pendents que si el color dels pantalons portes una faixa d’un altre color o et surt la tèrmica una mica amb un altra tonalitat a la samarreta que…. un cop de braç a la cara d’un jugador, quan acaba en gol, quan hi ha intencionalitat a fer falta dins l’àrea o tantes de similars. És per perdre el nervis…no és estrany i ho entenc que després de tanta permissivitat, i de passar el partit repartint a tort i a dret, en Pau Prior el nostre segon entrenador, saltes cridant perquè ja n’hi havia prou de falta de criteri en continues jugades, i que acabes una vegada més expulsat de la banqueta.
Conclusió haurem de millorar per poder escalar posicions, però també hem de resar per a que ens deixin poder assolir aquest objectiu.