Per poc que us hi hagueu fixat haureu vist que el CF Organyà i el RCD Espanyol comparteixen colors. Tot i que ara anem blaus amb alguna cosa blanca més aviat que tard recuperarem les tradicionals ratlles blanc-i-blaves verticals.
Aquesta coincidència no és casualitat i podem dir que Organyà i Espanyol som dos equips germans, encara que a algú no li agradi i que a cal Perico no deuen saber ni que existim.
Diu la “llegenda” que recén fundat el club (en la primera foto de 1918 anem amb la samarreta blanca però la següent, al cap d’un parell d’anys, ja vestim de blanc-i-blau) el Boix, baster i matalasser del poble i aficionat de l’Espanyol, inspirat pels colors de la majoria de matalassos que feia i arreglava va decidir que aquells serien els colors del nostre club.
Com diu el programa de la Festa Major de 1953, el 1949 es va canviar “l’antic jersei de punt per la còmoda camiseta llistonada, de colors blanc i blau, com suara portava i fa ús actualment l’important “REIAL CLUB DEPORTIVO ESPAÑOL”, de Barcelona, del qual es va treure còpia exacta pel distintiu propi del C. de F. Organyà”.
Aquells anys 50 i 60 va sorgir una generació de ganxos molt aficionats a l’Espanyol, un dels més destacats era l’estrella de l’equip, el Valentí Planes, que va influenciar molt al jovent del poble. Així doncs van sortir periquitos per tot arreu (cal Valentí, cal Tressens, cal Noris, cal Lluís, cal Renegat…). A més a més, gràcies a la influència del Valentí, aprofitant que alguns jugadors de l’Espanyol estiuejaven a la Cerdanya (Martinet i Bellver sobretot) aconseguia que per la Festa Major destacats jugadors del primer equip juguessin amb l’Organyà, és el cas del Parra i l’Argilés, autèntics cracks de l’època i que passaven tota la festa al poble sent molt propers amb tothom. (A la foto hi podem veure el Parra, el Valentí i l’Argilés).
Encara una última connexió entre ambdós clubs. El 1987, després de quatre temporades sense futbol federat, vam formar un equip de juvenils que l’any següent debutaria a tercera regional. Les samarretes Massana que portàvem les vam aconseguir gràcies a la intervenció d’un soci del club amb amistats a l’Espanyol, aquestes samarretes anaven amb l’escut espanyolista inclós que vam haver de treure, encara es noten els descosits.