JORNADA 11 15/11/2015 12.00 h. Les Lloredes
Alcoletge: Domingo, Rey, Fufu (Mir 68’), Muñoz, Calderó, Falces (Clarisó 73’), Pons, Soro (Baltasar 56’), Oriol, Raimon (Berenguer 63’) i Cantallops.
Organyà: Ribó, Paulo (Edgar 63’), Ermen, Robert, Pau, Toni Sort (Fortó 46’), Casanova (Xixo 46’), Oscar (Oriol 58’), Jose Luis, Toti i Benta.
Arbitre: Vila-Gassó. T.G. Oriol, Cantallops, Domingo / Paulo, Toni Sort. T.V. Muñoz 53’/Benta 83’.
Gols: 0-1 Robert 36’, 1-1 Oriol 42’, 2-1 Cantallops 44’, 2-2 Robert 51’, 3-2 Muñoz 53’, 4-2 Oriol 71’.
En el primer desplaçament matinal de l´any, abandonàvem l´assolellat prepirineu per endinsar-nos a la trista i monòtona boira del pla de Lleida ( quantes vegades he pensat que per la nostra ubicació quina sort tenim d’estalviar-nos tants dies grisos!!!). ho fèiem per segon any consecutiu i segona vegada a la historia al camp de l´Alcoletge, on l´any passat ens en vam endur els 3 punts en un bon partit al contraatac.
El plantejament havia de ser similar, els locals disposen d´una bona estratègia i d´un potent joc aeri però son poc sacrificats i lents en el replegament, i en això havia insistit el mister ganxo en la prèvia, però tot va sortir al revés. No ens trèiem la mandra o els nervis o l’apatia de sobre quan juguem a fora de casa excepte alguna ocasió aquest any. Alcoletge, on el Borges havia remullat 7 vegades, era el desplaçament ideal per sortir d´aquest bucle.
Arribem amb baixes en defensa, on a la ja coneguda i patida de Santi li havíem de sumar la de Marcos, que pels atemptats de Paris de divendres passat havia hagut d’anul·lar el festiu i anar a cobrir un dispositiu de seguretat. La resta, tota l’artilleria i el perfil ofensiu a l´equip, amb Toni, Oscar, Casanova i Ermen al rombe i Pau i Robert davant. Però el partit no es el nostre, estem lents, pesats, arribem tard i l´Alcoletge sense fer res de l´altre mon no ens deixa entrar en cap moment al partit. Només una contra acabada a la perfecció per Robert ens posa al partit al minut 36. Cap més senyal dels ganxos a la primera part, que dins del que cap tenia pinta d´acabar be. Però no estem posats, i en 2 jugades pràcticament idèntiques de la forma que ja ens temíem, l’estratègia, en 2 badades on ens surt les mares que a vegades portem a dins permeten que Oriol i Cantallops rematin a “bocajarro” dins l’àrea petita i portin la bogeria al municipal del Segrià fins a la mitja part.
Esbroncada de rigor per insuflar tensió de nou a la mitja part, canvis a la medul·lar i només 6 minuts després de la represa, en una altra contra, allà on els podíem fer mal, Robert recull un desplaçament de Toti que amb facilitat supera tota la defensa local i davant la sortida del jove Domingo el supera amb facilitat i porta de nou les esperances als visitants. Però no n´aprenem, 2 minuts després, tercera jugada calcada d’estratègia que no defensem com sabem que s´havia de defensar, i Muñoz remata sol al primer pal!!! Per desesperació de tota la parròquia visitant. En aquest moment ens traiem certa mandra i intentem tenir la possessió de la pilota, amb un Ermen liderant el mig del camp. Robert en 2 ocasions, Pau en una altra i Xixo i Edgar més tard son incapaços de tornar a posar l´empat, fins i tot un polèmic fora de joc priva a Robert del seu primer hat trick aquest any i el de negre anul·la el gol que era legal. I quan més llençats estàvem sobre la porteria rival, enèsima falta lateral que per variar tampoc sabem com treballar, i l’oportú Oriol ens fa el poker per 3ª vegada en els darrers 4 desplaçaments. I la seguretat defensiva que mostrem a casa? I la intensitat amb la que juguem els 90 minuts davant els nostres? Sembla que no ens vulguem creure que som superiors i al final l´Alcoletge ens fa un vestit a mida amb les seves millors armes, no per això desconegudes ni avisades.
Ocasió d´or per no perdre el fil dels equips de 2ª línea, que no fallen en els seus partits i ens deixen amb els equips de baix empegats al cul en terra de ningú. No en queda una altra que diumenge posar-nos de nou el mono de treball per sumar 3 punts més a casa, aquest any hi ha massa igualtat com per regalar 20 minuts al rival. Un cop més fem una crida a que fem un pas endavant i ens creiem que podem ser grans en aquesta lliga, sense haver d´estar especulant com els darrers anys amb el dia que arribarem als 40 punts, en volem més, per això hem treballat. Agramunt a la vista, clàssic que cada any se’ns posa com el pitjor dels torrons, val la pena la recompensa de després gaudir de la setmana.