El Francesc Obiols Argerich, Kiko per als amics, ha passat a la història del nostre club per ser l’únic jugador que ha estat internacional absolut mentre era jugador de l’Organyà.
El Kiko de ca l’Oleguer va néixer el 10 de març de 1975 a Andorra, fill de la Mariona i el Paco, un altre destacat jugador dels anys 60.
Paco Obiols
Va començar a jugar a futbol sala al Futbol Sala Andorra en edat infantil. Després va passar al juvenil de l’Organyà, on va tenir d’entrenador el José Luis Díaz, i ja no se’n va moure mai més. Un dels nostres “One club man”.
Als juvenils jugava d’extrem o d’interior dret. Després, ja al primer equip, d’interior dret, de mig centre i, cap al final, de central.
Al primer equip de l’Organyà hi va jugar des de la temporada 1992-93 (un partit) a la 2006-07, un total de 225 partits fent 12 gols (més o menys, les dades són tretes de les cròniques del diari).
Va debutar a l’última jornada de la temporada 1992-93 de la mà del Josep Fité, sent encara juvenil, al camp del Cervera (7-2). Va passar per totes les categories: primera, segona, tercera regional i Preferent (2005-2006). Va jugar els seus últims minuts el dia 29 d’abril de 2007 davant l’Alcarràs (5-1).
La temporada 1998-1999, juntament amb el Joel Boix, va compaginar el ser jugador del primer equip i amb el d’entrenador del juvenil.
El 13 de novembre de 1996 el Kiko debutava de titular amb la selecció andorrana. Era el primer partit internacional de la història d’Andorra, un amistós davant Estònia (1-6). El partit va ser retransmès pel Canal 33.
La crònica de La Mañana deia així: “Andorra acaba goleada en su debut internacional (…) A la selección de Andorra le sobró dieciséis minutos de juego en su debut internacional ante Estonia, que acabó goleando gracias a su mejor condición física. Los del principado tuvieron en su portero Alfonso a su mejor hombre (…). Los locales, con un equipo modesto y compuesto por aficionados, dio una digna réplica a Estonia los primeros 64 minutos de partido, jugando ordenadamente, aunque se llegó al descanso con el marcador en contra (0-1). El acierto golejador de Arbeiter, que logró el primero de sus cuatro goles en el minuto 64, deslució un tanto la gran fiesta del fútbol andorrano, cuyo momento culminante fue el gol conseguido por Pol que hizo pensar a los espectadores que había alguna posibilidad de victoria. Sin embargo, tras el empate a uno, el conjunto estonio acabó por imponer su mayor calidad técnica y experiencia marcando cinco goles más (…)”.
Van jugar:
Andorra: Alfonso Sánchez, Gerard Calvet, Francesc López, Cholo Moragues, Kiko Obiols, Agustí Pol, Jonny Rodríguez (Albert Carnicé 88’), Félix Álvarez, Jordi Lamelas (Ángel Martín 67’), Lucendo i Juli Sánchez (Carlos Medina 10’), (Cristóbal Aranda 45’), (Jorge Bazán 72’).
Estònia: Poom, Lensalu, Urmas Rooba (Olesk 62’), Nommik, Celinski, Janek Rooba (Alonen 76’), Pari (Meet 78’), Kristal, Reim (Vahtramae 82’), Arbeiter i Kris (Leetma 84’).
Gols: 0-1 Celisnki 36’; 1-1 Pol 61’; 1-2 Arbeiter 64’; 1-3 Arbeiter 74’; 1-4 Arbeiter 76; 1-5 Arbeiter 84’; 1-6 Kristal 84’.
Aquest va ser l’únic partit del Kiko amb la selecció. Després d’aquell partit es va fitxar un seleccionador nou, es va “professionalitzar” l’estructura i el nivell d’exigència en els entrenaments (dues vegades per setmana) i això va agafar el Kiko encara estudiant a Barcelona i no li va permetre repetir.