JORNADA 32 15/05/2016 17.30 h. Les Lloredes
Organyà: Busquets, Sala, Paulo (Ermen 56’), Santi, Fortó, Pau, Casanova (Toti 77’), Xixo (Robert 46’), Oscar, Jose Luis i Ticó (Edgar 56’).
Artesa: Jordi Martinez, Purre, Ros, Xavi Gonzalez, Macià, Cortada, Belles, Botes, Ander, Botigué (Rovira 91’) i Isaac (Joel 72’).
Arbitre: Garcia-Mendez. T.G. Toti
Gols: 0-1 Botigué 50’, 1-1 Pau 74’, 1-2 Ander (p.) 89’.
Salvats del descens abans de començar, a tres partits de la conclusió. Objectiu a priori complert si som conformistes, si som ambiciosos aquest equip tindria que portar 10 punts mes dels quins tenim. A dos jornades de passar el teló a la temporada tenim la pitjor puntuació que em tingut mai a segona catalana i en els darrers tres partits a les Lloredes davant de 3 dels darrers 4 classificats, nomes hem pogut sumar 2 punts.
Ens esperàvem un partit per gaudir, sense la pressió dels darrers diumenges, davant un Artesa necessitat, que era el segon equip pitjor a fora de casa del campionat amb nomes 7 punts sumats. Però des de l’inici es va veure que els visitants venien a segellar el seu passaport de jugar a segona catalana un any mes. Als 4’ un xut de Belles fa lluir a Busquets, el millor ganxo aquest diumenge sense cap mena de dubte. Un Organyà poc ambiciós, nomes va deixar dos espurnes en tota la primera meitat, un remat de Ticó fora a centrada de Pau als 12’ i un centre xut de Paulo als 28’ que Jordi Martinez envia a corner. A partir d’aquest moment les mes clares van ser pels de la Noguera. Una rematada d’Isaac amb Busquets batut era treta miraculosament per Jose Luis amb el cap sota pals i en el darrer minut de la primera part, un cop de cap d’Ander era respòs per un Busquets invulnerable.
S’havia arribat al descans amb un enganyós empat a zero. Molta feina pels misters locals, els nostre joc seguia grinyolant com el dia de l’Alcoletge i el Torrefarrera, però l’Artesa no te res a veure amb aquest dos. Al primer minut de la reanudació, bona jugada d’Ander per banda esquerra, des de la línea de fons fa la passada de la mort i Botigué tot sol remata sobre el cos de Busquets. Però cinc minuts mes tard, en un corner que no ho era, Botigué s’anticipa a la passivitat defensiva i en el primer pal pentina el 0 a 1. Als 57’, un bon cacahuet massa centrat des de la frontal de Pau es refusat pel porter visitant. Als 63’, el travesser ganxo impedeix el segon de l’Artesa a llançament de falta de Bota. A un quart d’hora per la conclusió, Pau s’inventa una jugada individual, marxa del seu marcador i es queda tot sol davant Jordi Martinez que l’afusella fen pujar l’empat al marcador amb el seu setzè gol de la temporada. A l’Artesa l’empat no li val i va descaradament pels tres punts. Dos claríssimes de Belles, al 77’ i 80’ no pugen al marcador, perquè la primera s’estavella al pal i la segona es aturada per Busquets. La derrota, que tenim que reconèixer com a merescuda pels mèrits fets pels uns i altres arriba en el darrer minut i de penal. Toti s’anticipa a Ros, rellisca i el fa caure. Ander no perdona tot i que Busquets la toca amb la punta dels dits. Ja no hi ha temps per a res mes i els tres punts viatgen cap a Artesa de Segre que es queda amb un peu i mig a la segona catalana.
El millor que pot passar es que s’acabi el campionat com mes aviat possible. Però ens falta dos jornades davant de dos dels grans de la categoria. Si baixem els braços ens pintaran la cara de mil colors. Per defensar la blanc-i-blava s’ha de tenir orgull i tenim dos bons partits per demostrar que som l’Organyà.