Categoria: La Clau de tot

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> BERNAT FITÉ

Desprès de l’èxit de l’entrevista a Marc Busquets, el segon entrevistat no podia ser un altre: Bernat Fité. Un dels jugadors que més va rebre ens acull per posar ordre i deixar les coses clares a més d’un. Veurem si el de Cal Botafoc tira pilotes fora o també accepta el cos a cos i no s’arronsa en les seves respostes.

Gràcies per acceptar l’entrevista Bernat, preparat?

A vosaltres, som-hi que ja en tinc ganes.

Comencem. Vas arribar la temporada passada a Organyà com a fill d’un dels millors jugadors que ha passat per la historia del club, et sap greu no haver estat a l’alçada de les circumstancies?

(Riu) Aquesta entrevista apunta maneres, eh! Doncs la veritat és que sempre m’he defensat amb aquest tema dient que el futbol ha evolucionat molt en tots els aspectes i exigeix més que en el seus temps, pel que la comparació no és justa.

He escoltat molts elogis en relació a com jugava i la veritat que haver acabat jugant a l’equip del poble dels meus avis i pare em satisfà. L’exigència i la comparació la deixo pels que estan a la grada i al bar.

Ja que parles de l’afició, creus que ets un dels mimats per ser fill de qui ets?

Per a res em considero més mimat que un altre. L’afició de l’Organyà és exigent per naturalesa i ja he sentit algun “casun l’ou” desprès de fer alguna mala acció. No obstant, sí que hi han algunes persones de les quals recordo i són especials pels anys que vaig compartir quan jo era un ‘marrec’ i el meu pare era l’entrenador de l’equip. M’atreveixo a dir que vaig veure Les Lloredes abans que el Busquets, el Toni Sort, l’Oscar i el Robert. Quan el camp era de terra ja m’havia obert els genolls cada cap de setmana, n’hi ha que són ganxos de pegatina!

Aprofitant que l’has mencionat, és cert el que va comentar el Busquets que no t’agrada córrer?

El Busquets és com un comercial que et pica la porta, si l’escoltes, t’enganya! 11990377_984227104951897_3354717645072905629_nÉs cert que prefereixo jugar al peu però si toca córrer, ho faig. Sempre he estat compromès en els equips on he jugat. Si no hi ha bon joc, almenys que hi hagi actitud.

M’ha arribat a les orelles el descontentament d’alguns dels teus companys per l’estat de la part de darrere del teu cotxe, què els hi has de dir?

Quan tinguin alguna bèstia peluda comprendran el perquè. Tenim a molta figureta pentinada per l’equip, amb dos viatges més se’ls hi passarà tant de ‘cuento’.

Respecte a aquest tema, es veu que el Toni Sort encara es treu pèl del xandall del partit de Linyola

El pèl que es treia el Toni la setmana següent no era del meu cotxe i ho sap. Sempre busca les pessigolles i al final ens obliga a revelar les veritats.

En el sopar de la temporada passada vas declarar que et quedaves al equip però vas demanar més compromís per part de l’equip, creus que s’ha complert la teva petició?

Sí, la veritat és que he notat un grau d’implicació per part de l’equip. Tot i les dificultats que ens anem trobant per motius de feina o lesions, crec que hi ha suficients ganes per passar l’hivern al desert de Les Lloredes.

Parlant de sopars, quin és el veritable motiu pel que no et quedes moltes vegades? La teva novia o la por a que el Ribó s’ho foti tot i no n’hi hagi per tu?

Quan tens persones com el Ribó a l’equip i dius que no creus que vagis al sopar i ell somriu, et dones compte d’on toca sopar aquella nit. Les hores que acabem els entrenaments i el Fortó fent el foc i tocant la carn, son excuses suficients (Riu).

On és millor company el Ticó, al terreny de joc o a la terrassa del Plana?

No en tinc cap dubte, al Plana és el millor jugador de l’equip. Mai t’abandonarà i si en vols una altra, ràpid treu la cartera. Compromès dins i fora del camp.  10423632_923760617665213_5492953810432250176_n

Mai oblidarem el primer partit de l’Ermen amb l’Organyà. Va caure fulminat en una acció i no vas poder aguantar el riure. Què et va passar pel cap en aquell moment? I desprès dels tres gols que va marcar?

Aquell moment va ser la presentació oficial de l’Ermen com a jugador de l’Organyà. Fa molts anys que ens coneixem i cadascú sap de quin peu coixeja l’un i l’altre. Aquell hat-trick desprès de fer-lo li vaig dir que havia posat les expectatives massa altes, va ser un error. M’alegra que es trobi bé al grup i a l’equip, a part de companys de vestuari som amics.

Com dius sou amics, però segur que vols marcar més gols que ell. Creus que ho aconseguiràs?

Desprès de les oportunitats que ha tingut, no tinc cap dubte de que l’he de superar.

He deixat la bona pel final. Es comenta pel vestidor que hi ha apostes entre jugadors a que no marcaràs cap gol, què et sembla?

Mai he estat davanter fins que vaig anar a Lleida. No tinc pressió per fer gols ja que mai he estat un golejador. No obstant, és obvi que quan el segon porter del teu equip ha fet més gols que tu al llarg de la pretemporada, la pressió és afegida. Prometo, o si més no ho intentaré, fer passar bones tardes als aficionats de l’Organyà.

Desprès d’aquesta promesa, arriba el moment que estaves esperant. El 1×1 de cada jugador i membre del club. Ja saps, no val ser políticament correcte.

Ribó –> El gegant del pi, no balla però a vegades canta

Paulo –> Ferrari, quan accelera no troba el pedal per reduir, algun dia griparà

Santi –> Sheriff, exigent amb tot el que li passa pel davant, gran fitxatge

Toti –> Tòfona, com un bolet enmig de Les Lloredes. Ningú s’ho esperava però ha superat les expectatives

Marcos –> Alliberat, aquest any Marc, has aconseguit treure’t l’ós que portaves amagat al ventre l’any passat

Sala –> Lo foraster, quan torni li hem de buscar lloc

Benta –> Bentanol, incombustible al camp i a la carretera

Robert –> Raúl, per veterà i mostrar-se encara en actiu. Li falten els fills per assemblar-se més

Casanova –> Tractor amarillo, el rei de la targeta groga

Oscar –> Manobra a casa i si al camp les coses no van bé, també

Toni Sort –> Pare Noel, per la barba, no per la panxa

Pau –> Joker, jove per fora i veterà per dins

Uri –> Gasolina, sempre té arrancada

Ermen –> Com un jeep Pajero, dins i fora del camp. Per allà on passa, no queda res

Adrià Paz ‘Chicho’ –> Van Gaal, acaba de començar a les banquetes però quan s’enfada s’hi assembla

Ticó –> Xispes, es lesiona tant com talls-circuits té a la feina

Fortó –> Guardiola, té maneres d’entrenador quan analitza un partit

Aleix –> Anonymous, hi ha gent que no sap qui ets

Albert Rogé –> El Guash del Pirineu, tot ho sap

Edgar –> Juvenil, s’atreveix a tot

Busquets –> Bwin, capaç d’apostar fins i tot mentre està a la banqueta

José Luis –> Tramuntana, és com el vent. Tan hi és com desapareix

Fran (entrenador) –> Jimmy Jump, algun dia saltarà al camp. Pateix tant o més que la seva parella amb el gos

Ramon (fisioterapeuta) –> L’home dels festius, només el veig dissabtes nit i diumenges tarda

Pere (delegat) –> Ganxo, només l’he vist per Organyà

Perdi –> Ojeador, no se’l veu però segur que hi és

‘Ra’ –> Jubilat però implicat, se’l veu més que al Busquets

Jou (president) –> Laporta, des de que ha agafat la presidència, ha agafat fondo

Perfecte Bernat. Moltes gràcies pel joc que has donat i esperem veure’t aviat als terrenys de joc totalment recuperat de la teva lesió.

M’ha agradat l’experiència, depèn com vagi la temporada potser et demano una segona entrevista per posar a lloc a més d’un!

cfo-128