JORNADES FORMATIVES

IMG-20151203-WA0009El passat divendres 27, el CF Organyà en col·laboració amb la Federació Catalana de Futbol va organitzar una sessió de formació i actualització del reglament arbitral impartit per l´àrbitre de 1ª Catalana Javi Giménez, basat en casos pràctics de diferents normatives noves d´aquest any, i al que van assistir l´equip juvenil de l´Escola de Futbol Orgel·lia de La Seu d´Urgell, amb el que disputarem aquest proper divendres 4 un amistós, i la plantilla i cos tècnic del CF Organyà, enfortint així la relació entre ambdues entitats.

L´acte va ser clausurat amb la intervenció del delegat de la Federació Catalana de Futbol a Lleida, Sr Jordi Terés, que va recolzar el nostre club per col·laborar en iniciatives d´aquest tipus

C.F.TORREFARRERA 2 – C.F.ORGANYÀ 2

JORNADA 13                     28/11/2015                                       16.00 h.                Municipal Torrefarrera

Torrefarrera: Ruben, Gallardo, Carulla, Alvaro, Bestard (Viladrich 80’), Joao, Cerda (Nil 46’), Salahadin (Valentí 46’), Peña (Ayoub 87’), Herrera (Guti 51’) i Regany.

Organyà: Marc, Marcos, Santi, Fortó (Xixo 56’),Ermen, Robert, Oriol (Pau 56’), Toni Sort (Paulo 39’), Casanova (Ticó 69’), Oscar i Toti (Benta 69’).

Arbitre: Garcia-Mendez. T.G. Bestard / Toni Sort, Ermen, Ticó.

Gols: 1-0 Nil 51’, 1-1 Pau p. 64’, 2-1 Guti 83’, 2-2 Ermen 89’.

11008515_926892407352034_3197518811676859327_nNo hi ha manera, aquest any seguim secs a fora de casa i no aconseguim encara tornar d´un desplaçament amb els 3 punts al sarró. I això que la jornada de dissabte es presentava propícia en molts sentits: desplaçament al camp d´un equip de la zona baixa que encara no ha guanyat a casa, convicció i necessitat de sumar lluny de les Lloredes, recuperàvem jugadors importants con el Santi,…però una setmana més no va ser possible, el mal menor que no consol es que vam sumar un punt.

1525669_912801432081755_4637475455801628956_nCanvi a la portería, Busquets rebia el premi a la seva constància sortint de titular i Santi recuperava els galons de mariscal a la defensa on Toni es mantenia al lateral esquerra. Canvi de sistema de mig del camp endavant, amb Ermen i Oriol als extrems i Robert, Casanova i Oscar en un triangle atacant que no va acabar de funcionar.

Primera part molt avorrida, amb moltes imprecisions i baixa intensitat, ni ells ni nosaltres aconseguíem fer-nos amb el control del partit, i on les ocasions van brillar per la seva absència als dos costats. Nosaltres arribàvem tard a cada pilota, no hi havia comunicació,…i no sabíem com corregir-ho. Mitja part i al vestidor, i tensió forçada per posar-nos al partit i no desaprofitar l’ocasió de sumar 3 punts, s´havia vist clar que dissabte podia ser el dia.

12032262_991838447524096_3149128608432029180_nSortim a la segona part més endollats, amb un punt d’agressivitat que convidava a l’optimisme, però en la primera aproximació local, Nil s´avança a la defensa ganxa i supera per baix sense oposició a un impotent Marc. Només faltava això, així que busquem el revulsiu fent moure la banqueta, i 10 minuts després un clar penal sobre el pichichi Pau s’encarrega ell mateix de transformar-lo per posar de nou les coses al seu lloc. Potser arriben els millors minuts visitants però no aconseguim transformar-ho amb perill. Els minuts anaven passant fins que quan en quedaven 8 arriba la jugada que podia canviar el signe del resultat final, ja que en una bona triangulació, Robert no encerta davant del porter i en el contraatac ens agafen desprevinguts i Guti sembla que sentencia el marcador, veure per creure. Sort que traiem l´orgull i ens bolquem davant la porteria del jove Ruben i en un rebuig, Ermen aprofita la pilota morta per posar de nou l´empat quan quedava 1 minut mes la prolongació. En aquests 4 minuts tots els nostres intents per donar-li la volta ja son infructuosos, hem fet tard.

Haurem d´esperar a la visita a Artesa per acabar l´any com a visitants per estrenar-nos a fora de casa, ara a descansar, reflexionar punts de millora i concentrar-nos en el partit del dia de la Marató contra el Balàfia, on recollirem tota la Caixa de l´entrada i l’entregarem a la Nadia per aportar un granet de sorra a la seva lluita per viure!!! Bon motiu per pujar al camp!!!

 

La Jornada 13

Golejadors

1.-Badia (Efac)                  15 gols

2.-Vendrell (Alpicat)          13 gols

3.- Crespo (Borges)          12 gols

4.-Raya (Mollerussa)         10 gols

5.-Pollo (Mollerussa)           9 gols

6.-Mikel (Guissona)             8 gols

Joel (Borges)                       8 gols

8.-Rius (Agramunt)              7 gols

Pau (Organyà)                   7 gols

Porters:

1.-Chiné (Efac)                                 5 gols en 12 partits, coeficient 0,42.

2.- Pau (Linyola)                               8 gols en 9 partits, coeficient 0,89.

3.-Crisos (Alpicat)                          13 gols en 13 partits, coeficient 1.

4.-Joel (Mollerussa)                       12 gols en 12 partits, coeficient 1.

5.-Adrià (Borges)                           11 gol en 10 partits, coeficient 1,10.

6.-Marc (Albi)                                  18 gol en 13 partits, coeficient 1,38.

7.-Ribó (Organyà)                         17 gols en 11 partits, coeficient 1,55.

8.-Jordi Martinez (Artesa)              16 gols en 10 partits, coeficient 1,60.

Targes:

1.-Marcel (Magraners)    9 grogues

2.-Sergio (Magraners)    3 vermella i 5 grogues

3.-Alpha (Linyola)            2 vermella i 6 grogues

4.-Marin (Magraners)     1 vermella i 7 grogues

5.-Mikel (Guissona)        8 grogues

6.-Planes (Artesa)          7 grogues

Babacar (Tarrega)          7 grogues

8.-Pons (Alcoletge)        1 vermella i 5 grogues

Minuts:

1.-Marc (Albi)                                   1170 minuts

Munné (Magraners)                         1170 minuts

3.-Agramunt (Tarrega)                    1165 minuts

4.-Tio (Albi)                                      1158 minuts

5.-Anderson (Artesa)                      1157 minuts

6.-Kuku (Albi)                                   1154 minuts

7.-Angel (Cervera)                           1150 minuts

8.-Ciruela (Balàfia)                          1148 minuts

9.-Solé (Guissona)                          1142 minuts

10.-Crisos (Alpicat)                         1139 minuts

11.-Salla (Bellpuig)                          1132 minuts

12.-Jordi Chiné (Efac)                     1130 minuts

LA PRÈVIA DE TORREFARRERA

Dissabte 28 de novembre a partir de les 4 de la tarda al Municipal de Torrefarrera, partit corresponent a la jornada 13 de la segona catalana, grup 5, entre:

C.F.TORREFARRERA i C.F.ORGANYÀ

21028211El retorn del Torrefarrera a segona catalana desprès de guanyar la promoció al Rialp la temporada passada ha estat una mica accidentat. Degut al deute que mantenia amb la federació no va poder tramitar les fitxes per jugar el partit inaugural a Agramunt, el que li va costar començar el campionat amb -3 punts. També va provocar una dimissió de la junta directiva durant la primera setmana de setembre. Tot i així s’ha refet i aquesta darrera jornada desprès de donar la campanada al camp del líder ha sortit de la zona de descens. L’equip està en mans d’un coneixedor de la categoria com Jesus Alcalde, exentrenador entre d’altres de l’Alcarras, Efac i Albesa. Del 6 partits jugat a casa, nomes ha fet 3 gols i nomes ha pogut guanyar al Tàrrega, sumant 5 derrotes. Es l’equip amb menys gols fets del campionat, 8 en 11 partits. Es un bon camp per deixar de ser el pitjor equip a fora de casa del campionat i sumar 3 punts.

RESULTATS:

Temp. 1977-1978 Torrefarrera 4 Organyà 1

Temp. 1978-1979 Torrefarrera 4 Organyà 1

Temp. 1979-1980 Torrefarrera 2 Organyà 1

Temp. 1992-1993 Torrefarrera 4 Organyà 0

Temp. 2002-2003 Torrefarrera 5 Organyà 0

Temp. 2003-2004 Torrefarrera 3 Organyà 1 (Losada)

Temp. 2004-2005 Torrefarrera 1 Organyà 0

Temp. 2006-2007 Torrefarrera 3 Organyà 2

Temp. 2007-2008 Torrefarrera 0 Organyà 3 (retirada del Torrefarrera a la mitja part)

Temp. 2008-2009 Torrefarrera 1 Organyà 1 (Campa)

Temp. 2009-2010 Torrefarrera 1 Organyà 3 (Butxi, Campa, Gonzalez p.p.)

PARTIT A RECORDAR:

La darrera visita dels ganxos a Torrefarrera, ha estat l’única victòria sobre el terreny de joc en 11 visites. Partit difícil tot i que nosaltres érem líders i acabaríem sent campions i el Torrefarrera perdria la categoria, que no ha aconseguit recuperar fins la present temporada. Tot i l’avantatge al marcador amb gols de Butxi i Campa, un gol de Joni a 6 minuts del final ens va portar el patiment al cor, fins que en temps afegit Gonzalez en pròpia porta fes el definitiu 1 a 3.

Torrefarrera: Micki, Goyo, Camilo, Xiki, Eric (Gonzalez), Pepe, Torrelles (Joni), Peter, Roguer, Burgues i Guti (Edgar).

Organyà: Grego, Sala, Ivan, Sergi, Fran, Oriol, Oscar (Ventura), Robert (Carles), Campa (Toni Sort), Butxi i Juanjo (Ramon).

Arbitre: Luis Gonzalez.

Gols: 0-1 Butxi 34’, 0-2 Campa 59’, 1-2 Joni 84’, 1-3 Gonzalez p.p. 91’.

CF.ORGANYÀ 1 – C.F.AGRAMUNT 1

JORNADA 12                                     22/11/2015                        15.30 h.                               Les Lloredes

Organyà: Ribó, Toni Sort (Ticó 80’), Marcos, Fortó, Toti, Casanova (Edgar 69’), Xixo ( Oriol 46’), Pau, Ermen, Robert i Oscar.

Agramunt: Ivan, Cases,Roca, Deybi, Rius, Denis (Miki 72’), Abdenabi, Camara (Guixé 72’), Seres, Ignasi (Oliver 60’) i Pedrol.

Arbitre: Paris Llobera. T.G. Toni Sort, Marcos / Ignasi, Deybi, Camara, Pedrol.

Gols: 0-1 Ermen p.p. 22’, 1-1 Oriol 77’.

12250102_1022196961154911_2319231813437881098_nL’Agramunt seguirà sent un any mes la bestia negra que ens visita temporada darrere temporada a les Lloredes. Un any mes sense poder-lo guanyar. Nomes 5 victòries ganxes de 18 enfrontaments. I aquest passat diumenge res a dir, l’ Agramunt va fer mèrits suficients per sumar com a mínim un punt.

Fran va tenir que improvisar en defensa, als sancionats Benta i Paulo, i al lesionat Santi, si va afegir a darrera hora la baixa de Jose Luis per molèsties a la cama. Dos migcampistes van tenir que endarrerir la seva posició. Fortó va formar a l’eix de la defensa i Toni Sort al lateral, posició que va tenir que deixar en el tram final de partit a Ticó.

12295359_1022197094488231_1894539227586307011_nEl pitjor partir dels ganxos en el present curs a les Lloredes. Sense zona de creació i on els homes que decanten la balança van estar desapareguts durant els 90 minuts. Així el pes del partit el van portar els visitants. Als 10’, Robert perd una pilota en zona de perill i Ribó impedeix que Camara enceti el marcador. Als 22’ falta en zona de mitjos favorables a l’Agramunt, pilota a l’olla que pica al peu de l’Ermen i acaba entrant dins la porta ganxa. Enèsim gol de la temporada a pilota atura. L’únic xut entre pals dels locals es també a pilota aturada, Pau fa lluir al jove Ivan que amb la punta dels dits la refusa per sobre el travesser.

12246802_1022197157821558_2805537157157307674_nFran dona entrada a Oriol en temps de descans per buscar mes presencia atacant. I es l’home que disposa de mes ocasions de gol dels locals. La primera una centrada que no sap rematar amb el cap. I a la segona no va perdonar, un xut de la frontal se li esmuny de les mans a Ivan i Oriol aprofita el refús per marcar el de l’empat. En el darrer quart d’hora es trenca el partit i pot passar qualsevol cosa, encara que les mes clares son pels visitants. Dos bones aturades de Ribó i el travesser en el 94’ impedeix que els tres punts viatgin a la capital del torró. Per l’Organyà dos tímides arribades, un bon xut de l’esquerrà Ermen marxa fora massa creuat i la mes clara la te el juvenil Edgar que l’envia per sobre el travesser.

Tot i la mala imatge de l’equip aquest darrer diumenge, desprès de tenir-nos acostumats al bon futbol que hem vist a les Lloredes en la present temporada, em de treure conclusions positives ja que vam esgarrapar un punt que ens manté com a únic equip invicte a casa juntament amb el Solsona. I em de viatjar esperançats el proper dissabte a Torrefarrera on nomes ha guanyat un dels 6 partits jugats al seu feu, i on tenim la possibilitat de deixar de ser el pitjor equip com a visitant en el que va de campionat.

La Jornada 12

Golejadors:

1.-Vendrell (Alpicat)      13 gols

2.-Badia (Efac)              12 gols

3.- Crespo (Borges)      11 gols

4.-Raya (Mollerussa)     10 gols

5.-Pollo (Mollerussa)       8 gols

6.-Rius (Agramunt)          7 gols

7.-Pau (Organyà)          6 gols

Arnau (Borges)                6 gols

Mikel (Guissona)             6 gols

Joel (Borges)                   6 gols

Porters:

1.-Chiné (Efac)                                5 gols en 12 partits, coeficient 0,42.

2.- Pau (Linyola)                              8 gols en 9 partits, coeficient 0,89.

3.-Crisos (Alpicat)                          12 gols en 12 partits, coeficient 1.

4.-Joel (Mollerussa)                         11 gols en 11 partits, coeficient 1.

5.-Adrià (Borges)                                9 gol en 9 partits, coeficient 1.

6.-Marc (Albi)                                   14 gol en 12 partits, coeficient 1,17.

7.-Ribó (Organyà)                          17 gols en 11 partits, coeficient 1,55.

8.-Jordi Martinez (Artesa)               14 gols en 9 partits, coeficient 1,56.

Targes:

1.-Marcel (Magraners)   8 grogues

2.-Sergio (Magraners)   3 vermella i 4 grogues

3.-Marin (Magraners)    1 vermella i 6 grogues

Alpha (Linyola)               1 vermella i 6 grogues

5.-Mikel (Guissona)       7 grogues

Planes (Artesa)              7 grogues

7.-Pons (Alcoletge)        1 vermella i 5 grogues

Minuts:

1.-Marc (Albi)                                   1080 minuts

Munné (Magraners)                         1080 minuts

3.-Kuku (Albi)                                    1079 minuts

4.-Agramunt (Tarrega)                     1075 minuts

5.-Jordi Chiné (Efac)                        1071 minuts

6.-Tio (Albi)                                        1068 minuts

7.-Anderson (Artesa)                        1067 minuts

8.-Angel (Cervera)                             1060 minuts

9.-Ciruela (Balàfia)                             1058 minuts

10.-Solé (Guissona)                            1052 minuts

11.-Crisos (Alpicat)                             1049 minuts

12.-Salla (Bellpuig)                              1048 minuts

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> PERE ROY

Els tres primers entrevistats han estat jugadors i ja va sent hora que passi per aquí algú de l’equip tècnic. Per això hem convidat al Pere Roy, el delegat de l’Organyà que les ha vist de tots colors i que ens podrà explicar alguna de les intimitats que amaga el vestuari ganxo.Pere

Fa anys que estàs lligat a aquest club, creus que es pot fer una bona temporada o què s’acabarà patint com la temporada passada?

L’any 87 amb nosaltres va retornar el futbol a la nostra vila. Vaig estar uns deu anys com a jugador, després en vaig desvincular. Ara visc una nova etapa com a delegat i de debò que estic gaudint i molt. Per això, estic convençut que aquest any no és patirà. Teníem una bona base i més els reforços que han vingut a l’estiu han sumat qualitat a l’equip. La categoria és més difícil que a la temporada anterior, tot i ser la mateixa, però no hem fa patir, hem preocupa més les lesions i que puguem està tots en cada partit.

Com has citat, al estiu es van fer quatre incorporacions provinents de La Seu, últim classificat i equip ja desaparegut. Vas pensar, fins on estem arribant que fitxem gent d’aquell equip?

No, ni molt menys. La rivalitat està al camp i a l’equip contrari. Els qui l’any passat eren rivals nostres, s’esforcen i treballen molt dur per a que l’Organyà vagi sumant punts partit a partit. Al contrari, voldria agrair a tots ells lo ràpid i bé que s’han adaptat a l’equip.

I més sobre el tema, com a delegat quina va ser la teva reacció quan et van confirmar que un dels fitxatges era el Toti, un home que va ser expulsat en els dos partits en els que us vau enfrontar la temporada passada?

Vaig reaccionar bé perquè el Toti, com a jugador, és dels que no dubtes si l’has de posar a l’equip titular. Amb la seva velocitat i tècnica no pots prescindir d’un jugador que té aquestes virtuts. Per altra banda hem feia por el seu caràcter que al ser tant explosiu podia deixar a l’equip en més d’una vegada en deu jugadors. Portem 11 partits de lliga i tot i que el coneixia  poc o gens abans, he pogut veure que almenys aquí és sap controlar i no explota com hem pensava que faria. Cosa que fa, que la incorporació d’aquest jugador hagi estat més que encertada.

Punt per al Toti. Següent. Què és més difícil de controlar, les pèrdues de pilota del Robert o el pare del Chicho al costat de la banqueta quan està enfadat?perechicho

(Riu) No tinc cap dubte que el pare del Chicho. No s’assembla res al seu fill. Amb lo tranquil que és el Chicho i lo nerviós que es posa el seu pare quan t’explica el que haurien d’haver fet a jugada passada. (Riu). Lo del Robert és diferent. Estem mirant si la temporada vinent podem canviar les normes i així jugar amb dues pilotes… una tota per ell.

Vas veure jugar al Josep Fité de Cal Botafoc, t’has emportat un “chasco” veient el rendiment del seu fill o encara tens esperances?

No només vaig poder gaudir veient al Fité jugant sinó que va ser un dels meus entrenadors a l’Organyà quan formave tàndem amb el Ton de cal Trescens. Ara et comentaré una cosa que pocs saben.

Ui, explica, explica

No tinc molt present si va ser al principi de la temporada passada o a finals de l’anterior, jo ja sabia que el Fiti havia deixat La Seu i nosaltres anàvem mancats de jugadors. Vaig intentar que és posessin en contacte amb ell per a veure com ho tenia per a que vingués al nostre equip. No sé si li va arribar. Aleshores ja sabia que era una “perla”, que encara que li agradava la nit, havia estat un dels millors jugadors a La Seu. Perquè l’havia vist. Estic segur que quelcom del seu pare va heretar. Si les lesions el respecten, jo tinc molta fe amb ell. De “chasco” res de res. Si la nit i les lesions li permeten confio en que sigui un dels màxims golejadors.

Alguna vegada t’ha entrat la vena d’entrenador i li has comentat al tècnic un canvi de jugador o de plantejament?

Mai! No és per a mi ser entrenador. Per portar un grup de jugadors has de tenir caràcter i un punt de psicologia i no és gens fàcil. Puc tenir la meva visió de com ho faria jo, però mai m’atreviria a comentar-li, i molt menys discutir-li un canvi tècnic al Fran, perquè sincerament m’ha demostrat que en sap molt més que jo.

Tant tu com el Ramon porteu anys al club, quan donareu el relleu?

Que hem vols fotre fora ja!!! (Riu) No hem puc comparar amb el Ramón. Ell és una institució, porta més de vint-i-cinc anys seguits al club. No n’hi ha hagut cap altre com ell. Jo tant sols és la meva quarta temporada com a delegat. El relleu crec que l’haurem de donar quan deixem de gaudir amb el que estem fent.

Filosofia Guardiola, veig. Seguim. En l’anterior entrevista, el Marcos va anunciar que seria la seva última temporada. Creus que aquesta vegada serà veritat o que el tindrem un any més com a jugador?11214348_984226791618595_2534449090333794672_n

El fet de tornar a ser pare condiciona molt, sobretot a nivell familiar. Jo crec que ell ara ho diu, però aquest fill naixerà si Déu vol, al més de març, si no m’equivoco. Al principi inclús podria ser que no el tinguéssim a finals d’aquesta temporada. Però una vegada passat l’estiu i ho porti millor a nivell familiar, crec que prou continuarà almenys una temporada més. Sempre i quan no siguem ja un país independent i el destinin a les Espanyes. (Riu).

Com és que t’absentes als viatges d’estiu de l’equip, tens por de perdre-li el respecte al Paulo veient la seva actitud a les discoteques?

Intento i cada vegada més integrar-me a l’equip però no crec que faci per mi anar a l’estiu amb els jugadors. Crec que és més a ells qui els hi toca divertir-se que han estat ells qui han donat tot l’esforç i suor al camp al llarg de la temporada… Això del Paulo m’ho hauràs d’explicar…!!!

Com a delegat, de quin fet t’has avergonyit més dels que has vist i no voldries que és tornés a repetir?

En tinc un parell per explicar

Som-hi, tot teu

La temporada passada, en un partit a casa, el porter visitant en el transcurs del partit va tenir unes paraules amb algú de la grada. I aquest que sé que era un individu que venia esporàdicament a veure partits, se li va acudir l’idea de passar amb el cotxe per darrera i tirar-li un petard a prop del porter. Per molt que vulguis defendre els colors de l’Organyà, amb actuacions així el que pots guanyar és que et tanquin el camp per varis partits i això no beneficia gens a l’equip.

I l’altra

Aquesta és vinculant al que va passar al terreny de joc. Un jugador del Tremp va tenir una mala caiguda, amb la mala sort que li va sortir l’os del braç. Vàrem notificar-ho de seguida i tot i la intervenció immediata vàrem estar estona a que arribes al camp l’ambulància, calculo que aquell noi va estar a terra uns 40 minuts o més immobilitzat i recordo que feia fred. No només va tenir aquesta mala sort, sinó que per motius burocràtics no el varen poder operar de seguida i per informació que vaig obtenir més tard sé que se li va infectar i ho va passar molt malament. La temporada passada, quan va tornar a venir el Tremp a Organyà, hem varen dir que feia poc que havia tornat a jugar. Tot aquest cúmul de circumstàncies no pot tornar a passar.

Queda dit i esperem pel be de tots que aquests aspectes és puguin millorar. Una vegada acabada l’entrevista, ja saps, toca 1×1 i com dic sempre, no val ser políticament correcte

Ribó –> Llarg. La seva altura hauria de fer-la valer dintre l’àrea. A casa ha jugat a un gran nivell.

Busquets –> Caràcter. Ha demostrat que és un bon porter, amb escreix. La seva actitud és digne d’admirar. Entén al futbol com pocs. El Ramón el troba a faltar quan no hi és.

Paulo –> Corcó. Mossega com el qui més. He vist davanters que els ha descentrat al no poder superar-lo.

Santi –> Seguretat. És l’eix de la defensa, el seu posicionament i seguretat dona consistència a la part del darrera. És troba molt a faltar quan no hi és.

Toti –> Rapidesa. No és cansa mai, velocitat que deixa aturat a qualsevol que el vegi al camp. Te un caràcter explosiu al camp que aquesta temporada sap controlar.

Marcos –> Autoritari. La seva veterania li fa manar i s’hi troba bé. És contundent sobretot amb els jugadors negres. ( Es la meva apreciació des de la banqueta), no se, pregunteu-li si ha tingut algun trauma, amb algun d’ells.

Sala –> Absent. La seva aportació a l’equip es troba a faltar. Lateral que compleix i no es complica la vida. Per mi un dels millors de la categoria.12033157_991838630857411_4560442895778349292_n

Benta –> Gran. El seu cos l’hauria fer servir per imposar-se o protegir la pilota. És pencaire. Crec que té recorregut per millorar i amb les ganes que hi posa, se que ho farà bé.

Robert –> Qualitat. Està pendent de tot. Caràcter, lluitador i parlador al camp, si li sumes qualitat a aquesta operació només et pot sortir el resultat de Robert. Personalment m’hagués agradat semblar-me a ell quan era jugador.

Oscar –> Duresa. Rep moltes faltes i mai és queixa (per mi que no sap fer-ho). Sempre esta ben col·locat i llegeix molt bé els partits, a més te arribada.

Toni Sort –> Juerguista. Tots sabem lo bo que és. A vegades penso que te el do del futbol i no sé si és conscient, o sóc jo que li dono massa importància a aquest esport. Si hagués volgut és un dels que podria haver jugat en categories superiors.

Pau –> Golejador. Te gol. I piqué les faltes com ningú (Amb això s’assembla al Ra). És incisiu, i un mal de cap per la defensa contraria. Espero que no és cansi de venir a Organyà.

Casanova –> Creatiu. Té talent i es una peça clau al centre del camp. Si això li sumes que té gol, el fa imprescindible.

Uri –> Caçador. Hem dona confiança, tan si està al camp com quan surt de la banqueta. Sé que pot marcar en qualsevol moment perquè te facilitat. La seva “presa” és el gol.

Ermen –> Tanc. Te un cos de pur davanter centre i l’hauria d’aprofitar. Te qualitat i gol. Crec que li manca anar amb més decisió en qualsevol jugada disputada, estic segur que amb una mica més de contundència s’emportaria la majoria de jugades.

Chicho –> Dispers. Te futbol a les seves cames, encara que a vegades tendeix a desaparèixer. Quan està entonat és dels millors. M’agradaria que és centrés amb el que és ell, i el joc i que deixes de banda qualsevol comentari que escolti duran el partit que se que no l’ajuda a fer el seu joc.

Ticó –> Alternatiu. És un recurs que tenim, que desafortunadament per les lesions no el deixa tenir una continuïtat. Espero poder veure’l més, ben aviat o a la segona volta.

Fiti –> Hereu. És incisiu i sap com moure’s al camp. Els gens segur que tenen a veure. Tinc molta confiança amb ell, tot i que és delicat amb les lesions.

Fortó –> Intel·ligent. La seva manera de parlar ho trasllada al camp. Entén el futbol i és dels qui més clar el sap interpretar. Per tan sap el que ha de fer en tot moment.

Aleix –> Desafortunat. Jove i amb camí per recorre que s’ha vist aturat, per culpa d’una lesió. Vaig “ wattsappejar” amb ell i va estar molt content amb el comiat que li vàrem fer entre tots.

Albert Rogé –> Professional. Mala sort per ell també. Porta a la sang aquest esport i fins i tot es guanya la vida parlant i escrivint d’ell. Sap que quan és recuperi te les portes obertes per continuar jugant.

Edgar –> Emergent. Ho te tot per tenir molts anys de futbol. Jove, talent i envoltat de jugadors de qualitat que li poden ajudar a fer-lo més gran. Si ell vol pot arribar a categories superiors.

José Luís –> Necessari. Quan juga ho fa bé. Tot i quan surt de la banqueta dona seguretat. Llàstima que no el podem tenir sempre.

Fran (Entrenador) –> Respectat. Te un punt de psicòleg i caràcter que és necessari en un entrenador. Sap el que és fa. Porta el control de tots els rivals. És respectat i se’ls hi veu l’admiració que li te tothom d’aquí i en tots els camps que visitem, ja que disposa de molts anys visitant camps i jugant a gran nivell.

Ramon (Fisio) –> Inquiet. És el més ràpid de la banqueta. No pare mai encara que li diguin que ha de seure. Tants anys a l’equip fa que sigui una institució. Ens l’apreciem tots tal com és. La temporada vinent diu que continuarà, sempre i quan continuí el Busquets, company inseparable a la banqueta.

Ra –> Algú hem sabria dir quina feina fa aquest paio?

Perdi –> Feiner. Si tenim aquest equip és per la feina que ha fet durant l’estiu a base de moltes reunions i algun mal de cap.

Jou (President) –> Heroic. Mantenir un equip tants anys a aquest nivell en aquestes categories de futbol modest tot i ser un poble petit no és gens fàcil. Fa una gestió impecable i aconsegueix el que promet.

Voldria mencionar la tasca feta importantíssima dels meus companys: El meu ajudant de luxe el Pepe, la Lourdes Farreres, Josep Roig i Ramón Obiols. I al Bar Pirri “El Cridaner”, Vila “exalcalde”, i Gaset “exbarber i col·leccionista de trofeus”. La feina que fa la Carme de Cal Valentí a la seva avançada edat i també voldria mencionar a el “Petarder” d’en Joan Farrere… però potser quedarà malament… (Riu)

Saludats queden doncs. Pues ja hem acabat. Ha estat un veritable plaer escoltar les teves vivències al club i segur que els jugadors i els responsables les tindran en compte.

El plaer ha estat meu, moltes gràcies i a seguir amb aquestes entrevistes!

Sin título

LA PRÈVIA DE LES LLOREDES

Diumenge 22 de novembre a partir de 2/4 de 4 de la tarda, al municipal les Lloredes, partit corresponent a la jornada 12 de la segona catalana, grup 5, entre:

C.F.ORGANYA i C.F.AGRAMUNT E.G.G.

IMGAquest diumenge tenim la visita d’un clàssic que se li dona molt be les Lloredes. De 17 visites han puntuat en 12 i nosaltres no som capaços de guanyar-los des de fa 11 anys. Txema Giné, procedent de l’Angularia s’ha fet càrrec de la nau, amb els reforços destacats de Miki Ramirez (Mollerussa), Guixe (Alpicat) i Ferran Rius (Balaguer). Actualment tenen un punt menys que nosaltres. Han encaixat molts gols, 24 en 10 jornades, però també han estat capaços de marcar-n’hi 23. En els seus darrers partits com a forasters han sumat 9 punts, amb tres victories a Bellpuig, Tarrega i Magraners. Dos il.lustres veterans seran baixa a l’onze inicial per lesió, Ramonet i Villa. Un possible onze potser: Pere, Roca, Seres, Cases, Deybi, Miki, Denis, Rius, Camara, Guixé i Abdenabi.

RESULTATS:

TEMP. 1977-1978     ORGANYA 2 – AGRAMUNT 2

TEMP. 1978-1979     ORGANYA 5 – AGRAMUNT 2

TEMP. 1979- 1980   ORGANYA 2 – AGRAMUNT 2

TEMP. 1980- 1981    ORGANYA 1 – AGRAMUNT 2

TEMP. 1990-1991     ORGANYA 1 – AGRAMUNT 4

TEMP. 1995-1996     ORGANYÀ 2 – AGRAMUNT 0 (Damià i Soldevila)

TEMP. 1996-1997     ORGANYÀ 0 – AGRAMUNT 2

TEMP. 1997-1998     ORGANYÀ 0 – AGRAMUNT 1

TEMP. 1998-1999     ORGANYÀ 2 – AGRAMUNT 1 (Ramon 2)

TEMP. 1999-2000    ORGANYÀ 3 – AGRAMUNT 3

TEMP. 2001-2002    ORGANYÀ 3 – AGRAMUNT 2 (Escofet, Ramon i Solé)

TEMP. 2003-2004    ORGANYÀ 5 – AGRAMUNT 0 (Escofet,Robert,Ramon,Miki 2)

TEMP. 2004-2005    ORGANYÀ 1 – AGRAMUNT 1 (Ramon).

TEMP. 2011-2012     ORGANYÀ 0 – AGRAMUNT 1

TEMP. 2012-2013     ORGANYÀ 3 – AGRAMUNT 4 (Ramon,Pau,Nourddin)

TEMP. 2013-2014     ORGANYÀ 2 – AGRAMUNT 2 (Cercós p.p, Oscar)

TEMP. 2014-2015      ORGANYÀ 0 – AGRAMUNT 1

 PARTIT A RECORDAR:

El de la temporada del primer ascens a Preferent. Herem líders del campionat, l’Agramunt cuer. Va ser un mal partit dels homes de Carrio que nomes van poder sumar un punt gracies a un gol de falta de Ramon. El mateix Ramon va estavellar un altre llançament a pilota aturada al pal. L’Agramunt a la segona part va anar a pel partit i va fer mèrits per sumar l’empat, que va arribar també a pilota aturada al darrer minut de partit, amb un remat de cap del defensa Alvarez. Onze anys desprès Robert pels ganxos i Abdenabi i Cases pels visitant es tornaran a veure les cares.

Organyà 1 : Miquel, Joel, Perdi, Butxi, Xino, Ramon, Robert, Sanchez, Cornet (Parra 56’), Escofet, Navinés (Solé 79’).

Agramunt 1: Pinós, Mendoza (Balagueró 45’), Nogales, Alvarez, Marsol, Garrido, Garcia (Marin 30’), Esteban, Abdenabi, Pla (Cases 61’), Marsa (Creus 66’).

Arbitre: Hoyas-Gomez. Va amonestar a Cornet i Robert de l’ Organyà i va amonestar a Marin, Nogales i Esteban de l’ Agramunt. Va expulsar per doble amonestació a Alvarez de l’ Agramunt al minut 90.

Gols: 1-0 Ramon 44’, 1-1 Alvarez 90’.

A.E.ALCOLETGE 4 – C.F.ORGANYÀ 2

JORNADA 11                     15/11/2015                        12.00 h.                               Les Lloredes

Alcoletge: Domingo, Rey, Fufu (Mir 68’), Muñoz, Calderó, Falces (Clarisó 73’), Pons, Soro (Baltasar 56’), Oriol, Raimon (Berenguer 63’) i Cantallops.

Organyà: Ribó, Paulo (Edgar 63’), Ermen, Robert, Pau, Toni Sort (Fortó 46’), Casanova (Xixo 46’), Oscar (Oriol 58’), Jose Luis, Toti i Benta.

Arbitre: Vila-Gassó. T.G. Oriol, Cantallops, Domingo / Paulo, Toni Sort. T.V. Muñoz 53’/Benta 83’.

Gols: 0-1 Robert 36’, 1-1 Oriol 42’, 2-1 Cantallops 44’, 2-2 Robert 51’, 3-2 Muñoz 53’, 4-2 Oriol 71’.

10151227_940571772638054_2247673534492137996_nEn el primer desplaçament matinal de l´any, abandonàvem l´assolellat prepirineu per endinsar-nos a la trista i monòtona boira del pla de Lleida ( quantes vegades he pensat que per la nostra ubicació quina sort tenim d’estalviar-nos tants dies grisos!!!). ho fèiem per segon any consecutiu i segona vegada a la historia al camp de l´Alcoletge, on l´any passat ens en vam endur els 3 punts en un bon partit al contraatac.

El plantejament havia de ser similar, els locals disposen d´una bona estratègia i d´un potent joc aeri però son poc sacrificats i lents en el replegament, i en això havia insistit el mister ganxo en la prèvia, però tot va sortir al revés. No ens trèiem la mandra o els nervis o l’apatia de sobre quan juguem a fora de casa excepte alguna ocasió aquest any. Alcoletge, on el Borges havia remullat 7 vegades, era el desplaçament ideal per sortir d´aquest bucle.

Arribem amb baixes en defensa, on a la ja coneguda i patida de Santi li havíem de sumar la de Marcos, que pels atemptats de Paris de divendres passat havia hagut d’anul·lar el festiu i anar a cobrir un dispositiu de seguretat. La resta, tota l’artilleria i el perfil ofensiu a l´equip, amb Toni, Oscar, Casanova i Ermen al rombe i Pau i Robert davant. Però el partit no es el nostre, estem lents, pesats, arribem tard i l´Alcoletge sense fer res de l´altre mon no ens deixa entrar en cap moment al partit. Només una contra acabada a la perfecció per Robert ens posa al partit al minut 36. Cap més senyal dels ganxos a la primera part, que dins del que cap tenia pinta d´acabar be. Però no estem posats, i en 2 jugades pràcticament idèntiques de la forma que ja ens temíem, l’estratègia, en 2 badades on ens surt les mares que a vegades portem a dins permeten que Oriol i Cantallops rematin a “bocajarro” dins l’àrea petita i portin la bogeria al municipal del Segrià fins a la mitja part.

1508129_940571839304714_1261631061004572765_nEsbroncada de rigor per insuflar tensió de nou a la mitja part, canvis a la medul·lar i només 6 minuts després de la represa, en una altra contra, allà on els podíem fer mal, Robert recull un desplaçament de Toti que amb facilitat supera tota la defensa local i davant la sortida del jove Domingo el supera amb facilitat i porta de nou les esperances als visitants. Però no n´aprenem,  2 minuts després, tercera jugada calcada d’estratègia que no defensem com sabem que s´havia de defensar, i Muñoz remata sol al primer pal!!! Per desesperació de tota la parròquia visitant. En aquest moment ens traiem certa mandra i intentem tenir la possessió de la pilota, amb un Ermen liderant el mig del camp. Robert en 2 ocasions, Pau en una altra i Xixo i Edgar més tard son incapaços de tornar a posar l´empat, fins i tot un polèmic fora de joc priva a Robert del seu primer hat trick aquest any i el de negre anul·la el gol que era legal. I quan més llençats estàvem sobre la porteria rival, enèsima falta lateral que per variar tampoc sabem com treballar, i l’oportú Oriol ens fa el poker per 3ª vegada en els darrers 4 desplaçaments. I la seguretat defensiva que mostrem a casa? I la intensitat amb la que juguem els 90 minuts davant els nostres? Sembla que no ens vulguem creure que som superiors i al final l´Alcoletge ens fa un vestit a mida amb les seves millors armes, no per això desconegudes ni avisades.

Ocasió d´or per no perdre el fil dels equips de 2ª línea, que no fallen en els seus partits i ens deixen amb els equips de baix empegats al cul en terra de ningú. No en queda una altra que diumenge posar-nos de nou el mono de treball per sumar 3 punts més a casa, aquest any hi ha massa igualtat com per regalar 20 minuts al rival. Un cop més fem una crida a que fem un pas endavant i ens creiem que podem ser grans en aquesta lliga, sense haver d´estar especulant com els darrers anys amb el dia que arribarem als 40 punts, en volem més, per això hem treballat. Agramunt a la vista, clàssic que cada any se’ns posa com el pitjor dels torrons, val la pena la recompensa de després gaudir de la setmana.