Diumenge 15 d’octubre a les 16:30 h ens visita el CF Coll de Nargó i, a més a més, ho fa com a líder de la lliga. Feia 22 anys que ganxos i nargonins no ens trobàvem, ben segur que serà un derbi ple d’emoció ja que ambdós equips arriben en un bon moment, el Nargó com a primer i l’Organyà a dos punts fent un molt bon futbol.
L’actual Nargó va ser fundat el 1992 i va jugar a tercera regional fins el 2011, excepte la 2008-09 (en que va jugar a segona) i des de la 2011-12 fins la 2021-22 a quarta catalana. La temporada passada debutava a tercera catalana i van estar a punt de donar la campanada quedant segons a quatre punts de l’Oliana.
Anteriorment hi havia hagut un equip que es deia Nargonense.
Foto del Nargonense en partit de festa major, reforçat amb alguns jugadors de l’Organyà. Tausà, treballador de les mines, Paquito cal Rei, Trilla, gitano de la Seu, Not, Campà, Enric cal Baró, Valentí, Boix i Ton cal Sanador.
Hem trobat una de les famoses cròniques del Barriga d’un partit entre Nargonense i Orgañá el 25 de juliol de 1966.
“Fiesta Mayor en la vecina localidad de Coll de Nargó, medio Orgañá, por no decir la totalidad, se da cita allí para bailar, merendar y pasar la tarde en ambiente de bullicio (…) Finalizado el concierto y ya equipados los jugadores nos vamos al “desierto”, perdón, campo de fútbol, con zapatos negros ¿qué tienen que ver los zapatos con el campo?, por lo menos en una cosa, en el color, al entrar eran negros, al salir blancos”.
L’alineació nostra era: Xart, Miquel Encinas, Miquel Simon, Joan de Ponts, Paco, Gaset, Miquel Graell, Julito, Joan de cal Rei, Lino i Salva, al minut 20 Miquel Graell era substituït pel Tavo. A la segona part va jugar de porter el Miquel Encinas i va entrar el Moreno pel Xart.
“Los locales son: el hijo de un ex jugador Tausà, Flotach, Arturo, extremo izquierda, lateral izquierda y pare usted de contar, el resto de Seo de Urgel, los Mayoral, Farrás etc. (…)”.
“No es partido de torneo, pero en cambio se están viendo en la primera parte algunas jugadas banstante acceptables, no exentas de coraje y valentía, y, si no llega a ser por un fallo de nuestro portero se podía haber llegado al descanso con empate a un tanto. Ya digo que el resultado era lo de menos, se trataba de recibir la subvención correspondiente y pasar la tarde, ¿se lograron las dos cosas? ¡pués ya está bien!”.
Final del partit, golejada dels de Nargó 5 a 1, el gol nostre el va fer el jove Tavo.
Aquests últims anys Organyà i Nargó ens hem enfrontat quatre cops a la Copa Pirineus.
L’agost de 2018 ganxos i nargonins es van trobar a la semifinal en un triangular, juntament amb la Seu, a la Festa Major de la capital. L’Organyà va empatar amb la Seu (1-1) i va guanyar al Nargó (1-0) classificant-se per la final a la tanda de penals, aquesta, jugada a Organyà va ser guanyada pel Tremp 1 a 2.
En l’edició de 2019, també a semifinals, el resultat va ser més clar, 0 a 3, gols de Robert, Casanova i Ivo. En la final jugada a Tremp, els ganxos van guanyar a la Seu 2 a 3.
La tercera vegada l’estiu de 2021 a la semifinal jugada a Coll de Nargó en que els ganxos van guanyar 2 a 4 amb moltes dificultats. El Nargó va arribar a la mitja part 0 a 1, a la segona els blanc-i-blaus van donar la volta al marcador en deu minuts amb gols d’Arturo i Robert. Al minut 65 els nargonins es van quedar amb 10 jugadors i tot seguit el Robert va fer l’1 a 3. Al 85’ el Nargó va voler donar emoció al partit marcant el 2 a 3 però a l’última jugada Casanova feia el 2 a 4 definitiu que classificava l’Organyà per la final que perdria davant el Tremp.
I a la quarta va ser la vençuda pels nargonins, l’estiu de 2022 Organyà i Nargó es trobaven a Organyà en la segona jornada de la Copa Pirineus, en una lligueta entre els quatre equips de l’Alt Urgell. El partit va començar molt mogut, amb bones ocasions per ambdues parts, i va ser, qui sinó, el Robert qui de falta directa va avançar els locals al marcador. Però els nargonins (recordem que estaven una categoria per sota) van remuntar fent un gran joc i a la mitja part ja guanyaven 1 a 2, amb gols de Pineda i Édgar. La segona part va ser una mica més ensopida i el marcador ja no es va moure més. Merescuda victòria del Nargó que es va classificar per la final i la va perdre davant la Pobla. El pitjor del partit la greu lesió del nostre jugador Vidal a la primera part i que es va perdre tota la temporada.
Ara recordarem l’única vegada, fins ara, que Organyà i Nargó s’han enfrontat en partit de lliga, va ser la temporada 2000-2001. L’Organyà havia baixat la temporada anterior, sotmès a una crisi important que feia perillar la seva supervivència com a club. Però l’estiu del 2000 es va fer càrrec de l’equip com a president l’actual alcalde el Tino Vilà Betriu i començava així una nova etapa que portaria el club fins a la Regional Preferent la temporada 2005-2006.
L’equip era entrenat pel José Luis Díaz i el Manolo Losada de segon i la plantilla la formaven: TONI Espar, Josep M ESPOT, David Buchaca “BUTXI”, Joan Marsà “CANITO”, Xavier CHOY, David ESCOFET, FERRAN Vidal, Xavier GUILLAMÓ, JOAN Vilana, JOEL Boix, JOSE Antonio Rodríguez, Joan Guàrdia “JUANITO”, Francesc Obiols “KIKO”, Carles Lalinde “LITOS”, Carles NADAL, Josep Obiols “OBI”, Jordi Parramon “PARRA”, Xavier PERERNAU, RAMON Vilanova, Albert RIU, Toni ROMO, Josep SORRIBES, Josep Vives “RAFELÓ”.
Vam començar molt forts, a la jornada 3 ja anàvem primers i vam encadenar fins a set victòries seguides. El Torà a la jornada 8 va trencar la ratxa empatant-nos a casa 1-1. A la jornada 11 va venir la primera derrota, 1 a 0 a Rialp, aquest resultat va fer que perdéssim el liderat a favor del Palau d’Anglesola.
Mentrestant el Coll de Nargó no estava fent una temporada gaire bona, anava tercer per la cua amb 2 victòries, 1 empat i 8 derrotes.
Era la jornada 12, un 26 de novembre de 2000 a Coll de Nargó. Ambient de derbi, camp ple i afició local animant com mai. Partit duríssim. L’Organyà es va avançar 0 a 2 amb dos gols del Ramon (minuts 16 i 38), tres minuts abans de la mitja part el Marrot escurçava la distància al marcador. El Joan Vilana va fer el tercer al minut 56 i poc després va venir l’expulsió del Guillamó per doble groga que va esperonar els nargonins. Al minut 65 Duró va fer el 2 a 3 i un xut al pal al minut 85 hauria pogut representar l’empat que finalment no va arribar.
A la primera jornada de la segona volta rebíem el Palau d’Anglesola i vam guanyar 1 a 0 recuperant un liderat que ja no abandonaríem mai més. Matemàticament es va aconseguir el títol el dia 8 d’abril de 2001 després de derrotar el Rialp per 3 a 0 amb gols de Joan Vilana i dos del Ramon.
La jornada següent ens visitava el Coll de Nargó. Era el 22 d’abril. Els nostres veïns havien fet una mala temporada anaven penúltims empatats amb el cuer (Bellvís) i van acabar la lliga en aquesta posició. Amb un gest que els honora ens van fer el passadís de campions.
Acabada la primera part els ganxos guanyàvem 2 a 0 amb gols de Ramon i Canito. Va ser poc després de començar la segona part que la cosa es va embolicar de valent. Després d’una jugada conflictiva, dos jugadors del Coll de Nargó van ser expulsats per protestar, aquests no volien marxar i després va ser la resta de l’equip que es van negar a continuar. Era el minut 57 i l’àrbitre va donar el partit per acabat.