LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> PERE ROY

Els tres primers entrevistats han estat jugadors i ja va sent hora que passi per aquí algú de l’equip tècnic. Per això hem convidat al Pere Roy, el delegat de l’Organyà que les ha vist de tots colors i que ens podrà explicar alguna de les intimitats que amaga el vestuari ganxo.Pere

Fa anys que estàs lligat a aquest club, creus que es pot fer una bona temporada o què s’acabarà patint com la temporada passada?

L’any 87 amb nosaltres va retornar el futbol a la nostra vila. Vaig estar uns deu anys com a jugador, després en vaig desvincular. Ara visc una nova etapa com a delegat i de debò que estic gaudint i molt. Per això, estic convençut que aquest any no és patirà. Teníem una bona base i més els reforços que han vingut a l’estiu han sumat qualitat a l’equip. La categoria és més difícil que a la temporada anterior, tot i ser la mateixa, però no hem fa patir, hem preocupa més les lesions i que puguem està tots en cada partit.

Com has citat, al estiu es van fer quatre incorporacions provinents de La Seu, últim classificat i equip ja desaparegut. Vas pensar, fins on estem arribant que fitxem gent d’aquell equip?

No, ni molt menys. La rivalitat està al camp i a l’equip contrari. Els qui l’any passat eren rivals nostres, s’esforcen i treballen molt dur per a que l’Organyà vagi sumant punts partit a partit. Al contrari, voldria agrair a tots ells lo ràpid i bé que s’han adaptat a l’equip.

I més sobre el tema, com a delegat quina va ser la teva reacció quan et van confirmar que un dels fitxatges era el Toti, un home que va ser expulsat en els dos partits en els que us vau enfrontar la temporada passada?

Vaig reaccionar bé perquè el Toti, com a jugador, és dels que no dubtes si l’has de posar a l’equip titular. Amb la seva velocitat i tècnica no pots prescindir d’un jugador que té aquestes virtuts. Per altra banda hem feia por el seu caràcter que al ser tant explosiu podia deixar a l’equip en més d’una vegada en deu jugadors. Portem 11 partits de lliga i tot i que el coneixia  poc o gens abans, he pogut veure que almenys aquí és sap controlar i no explota com hem pensava que faria. Cosa que fa, que la incorporació d’aquest jugador hagi estat més que encertada.

Punt per al Toti. Següent. Què és més difícil de controlar, les pèrdues de pilota del Robert o el pare del Chicho al costat de la banqueta quan està enfadat?perechicho

(Riu) No tinc cap dubte que el pare del Chicho. No s’assembla res al seu fill. Amb lo tranquil que és el Chicho i lo nerviós que es posa el seu pare quan t’explica el que haurien d’haver fet a jugada passada. (Riu). Lo del Robert és diferent. Estem mirant si la temporada vinent podem canviar les normes i així jugar amb dues pilotes… una tota per ell.

Vas veure jugar al Josep Fité de Cal Botafoc, t’has emportat un “chasco” veient el rendiment del seu fill o encara tens esperances?

No només vaig poder gaudir veient al Fité jugant sinó que va ser un dels meus entrenadors a l’Organyà quan formave tàndem amb el Ton de cal Trescens. Ara et comentaré una cosa que pocs saben.

Ui, explica, explica

No tinc molt present si va ser al principi de la temporada passada o a finals de l’anterior, jo ja sabia que el Fiti havia deixat La Seu i nosaltres anàvem mancats de jugadors. Vaig intentar que és posessin en contacte amb ell per a veure com ho tenia per a que vingués al nostre equip. No sé si li va arribar. Aleshores ja sabia que era una “perla”, que encara que li agradava la nit, havia estat un dels millors jugadors a La Seu. Perquè l’havia vist. Estic segur que quelcom del seu pare va heretar. Si les lesions el respecten, jo tinc molta fe amb ell. De “chasco” res de res. Si la nit i les lesions li permeten confio en que sigui un dels màxims golejadors.

Alguna vegada t’ha entrat la vena d’entrenador i li has comentat al tècnic un canvi de jugador o de plantejament?

Mai! No és per a mi ser entrenador. Per portar un grup de jugadors has de tenir caràcter i un punt de psicologia i no és gens fàcil. Puc tenir la meva visió de com ho faria jo, però mai m’atreviria a comentar-li, i molt menys discutir-li un canvi tècnic al Fran, perquè sincerament m’ha demostrat que en sap molt més que jo.

Tant tu com el Ramon porteu anys al club, quan donareu el relleu?

Que hem vols fotre fora ja!!! (Riu) No hem puc comparar amb el Ramón. Ell és una institució, porta més de vint-i-cinc anys seguits al club. No n’hi ha hagut cap altre com ell. Jo tant sols és la meva quarta temporada com a delegat. El relleu crec que l’haurem de donar quan deixem de gaudir amb el que estem fent.

Filosofia Guardiola, veig. Seguim. En l’anterior entrevista, el Marcos va anunciar que seria la seva última temporada. Creus que aquesta vegada serà veritat o que el tindrem un any més com a jugador?11214348_984226791618595_2534449090333794672_n

El fet de tornar a ser pare condiciona molt, sobretot a nivell familiar. Jo crec que ell ara ho diu, però aquest fill naixerà si Déu vol, al més de març, si no m’equivoco. Al principi inclús podria ser que no el tinguéssim a finals d’aquesta temporada. Però una vegada passat l’estiu i ho porti millor a nivell familiar, crec que prou continuarà almenys una temporada més. Sempre i quan no siguem ja un país independent i el destinin a les Espanyes. (Riu).

Com és que t’absentes als viatges d’estiu de l’equip, tens por de perdre-li el respecte al Paulo veient la seva actitud a les discoteques?

Intento i cada vegada més integrar-me a l’equip però no crec que faci per mi anar a l’estiu amb els jugadors. Crec que és més a ells qui els hi toca divertir-se que han estat ells qui han donat tot l’esforç i suor al camp al llarg de la temporada… Això del Paulo m’ho hauràs d’explicar…!!!

Com a delegat, de quin fet t’has avergonyit més dels que has vist i no voldries que és tornés a repetir?

En tinc un parell per explicar

Som-hi, tot teu

La temporada passada, en un partit a casa, el porter visitant en el transcurs del partit va tenir unes paraules amb algú de la grada. I aquest que sé que era un individu que venia esporàdicament a veure partits, se li va acudir l’idea de passar amb el cotxe per darrera i tirar-li un petard a prop del porter. Per molt que vulguis defendre els colors de l’Organyà, amb actuacions així el que pots guanyar és que et tanquin el camp per varis partits i això no beneficia gens a l’equip.

I l’altra

Aquesta és vinculant al que va passar al terreny de joc. Un jugador del Tremp va tenir una mala caiguda, amb la mala sort que li va sortir l’os del braç. Vàrem notificar-ho de seguida i tot i la intervenció immediata vàrem estar estona a que arribes al camp l’ambulància, calculo que aquell noi va estar a terra uns 40 minuts o més immobilitzat i recordo que feia fred. No només va tenir aquesta mala sort, sinó que per motius burocràtics no el varen poder operar de seguida i per informació que vaig obtenir més tard sé que se li va infectar i ho va passar molt malament. La temporada passada, quan va tornar a venir el Tremp a Organyà, hem varen dir que feia poc que havia tornat a jugar. Tot aquest cúmul de circumstàncies no pot tornar a passar.

Queda dit i esperem pel be de tots que aquests aspectes és puguin millorar. Una vegada acabada l’entrevista, ja saps, toca 1×1 i com dic sempre, no val ser políticament correcte

Ribó –> Llarg. La seva altura hauria de fer-la valer dintre l’àrea. A casa ha jugat a un gran nivell.

Busquets –> Caràcter. Ha demostrat que és un bon porter, amb escreix. La seva actitud és digne d’admirar. Entén al futbol com pocs. El Ramón el troba a faltar quan no hi és.

Paulo –> Corcó. Mossega com el qui més. He vist davanters que els ha descentrat al no poder superar-lo.

Santi –> Seguretat. És l’eix de la defensa, el seu posicionament i seguretat dona consistència a la part del darrera. És troba molt a faltar quan no hi és.

Toti –> Rapidesa. No és cansa mai, velocitat que deixa aturat a qualsevol que el vegi al camp. Te un caràcter explosiu al camp que aquesta temporada sap controlar.

Marcos –> Autoritari. La seva veterania li fa manar i s’hi troba bé. És contundent sobretot amb els jugadors negres. ( Es la meva apreciació des de la banqueta), no se, pregunteu-li si ha tingut algun trauma, amb algun d’ells.

Sala –> Absent. La seva aportació a l’equip es troba a faltar. Lateral que compleix i no es complica la vida. Per mi un dels millors de la categoria.12033157_991838630857411_4560442895778349292_n

Benta –> Gran. El seu cos l’hauria fer servir per imposar-se o protegir la pilota. És pencaire. Crec que té recorregut per millorar i amb les ganes que hi posa, se que ho farà bé.

Robert –> Qualitat. Està pendent de tot. Caràcter, lluitador i parlador al camp, si li sumes qualitat a aquesta operació només et pot sortir el resultat de Robert. Personalment m’hagués agradat semblar-me a ell quan era jugador.

Oscar –> Duresa. Rep moltes faltes i mai és queixa (per mi que no sap fer-ho). Sempre esta ben col·locat i llegeix molt bé els partits, a més te arribada.

Toni Sort –> Juerguista. Tots sabem lo bo que és. A vegades penso que te el do del futbol i no sé si és conscient, o sóc jo que li dono massa importància a aquest esport. Si hagués volgut és un dels que podria haver jugat en categories superiors.

Pau –> Golejador. Te gol. I piqué les faltes com ningú (Amb això s’assembla al Ra). És incisiu, i un mal de cap per la defensa contraria. Espero que no és cansi de venir a Organyà.

Casanova –> Creatiu. Té talent i es una peça clau al centre del camp. Si això li sumes que té gol, el fa imprescindible.

Uri –> Caçador. Hem dona confiança, tan si està al camp com quan surt de la banqueta. Sé que pot marcar en qualsevol moment perquè te facilitat. La seva “presa” és el gol.

Ermen –> Tanc. Te un cos de pur davanter centre i l’hauria d’aprofitar. Te qualitat i gol. Crec que li manca anar amb més decisió en qualsevol jugada disputada, estic segur que amb una mica més de contundència s’emportaria la majoria de jugades.

Chicho –> Dispers. Te futbol a les seves cames, encara que a vegades tendeix a desaparèixer. Quan està entonat és dels millors. M’agradaria que és centrés amb el que és ell, i el joc i que deixes de banda qualsevol comentari que escolti duran el partit que se que no l’ajuda a fer el seu joc.

Ticó –> Alternatiu. És un recurs que tenim, que desafortunadament per les lesions no el deixa tenir una continuïtat. Espero poder veure’l més, ben aviat o a la segona volta.

Fiti –> Hereu. És incisiu i sap com moure’s al camp. Els gens segur que tenen a veure. Tinc molta confiança amb ell, tot i que és delicat amb les lesions.

Fortó –> Intel·ligent. La seva manera de parlar ho trasllada al camp. Entén el futbol i és dels qui més clar el sap interpretar. Per tan sap el que ha de fer en tot moment.

Aleix –> Desafortunat. Jove i amb camí per recorre que s’ha vist aturat, per culpa d’una lesió. Vaig “ wattsappejar” amb ell i va estar molt content amb el comiat que li vàrem fer entre tots.

Albert Rogé –> Professional. Mala sort per ell també. Porta a la sang aquest esport i fins i tot es guanya la vida parlant i escrivint d’ell. Sap que quan és recuperi te les portes obertes per continuar jugant.

Edgar –> Emergent. Ho te tot per tenir molts anys de futbol. Jove, talent i envoltat de jugadors de qualitat que li poden ajudar a fer-lo més gran. Si ell vol pot arribar a categories superiors.

José Luís –> Necessari. Quan juga ho fa bé. Tot i quan surt de la banqueta dona seguretat. Llàstima que no el podem tenir sempre.

Fran (Entrenador) –> Respectat. Te un punt de psicòleg i caràcter que és necessari en un entrenador. Sap el que és fa. Porta el control de tots els rivals. És respectat i se’ls hi veu l’admiració que li te tothom d’aquí i en tots els camps que visitem, ja que disposa de molts anys visitant camps i jugant a gran nivell.

Ramon (Fisio) –> Inquiet. És el més ràpid de la banqueta. No pare mai encara que li diguin que ha de seure. Tants anys a l’equip fa que sigui una institució. Ens l’apreciem tots tal com és. La temporada vinent diu que continuarà, sempre i quan continuí el Busquets, company inseparable a la banqueta.

Ra –> Algú hem sabria dir quina feina fa aquest paio?

Perdi –> Feiner. Si tenim aquest equip és per la feina que ha fet durant l’estiu a base de moltes reunions i algun mal de cap.

Jou (President) –> Heroic. Mantenir un equip tants anys a aquest nivell en aquestes categories de futbol modest tot i ser un poble petit no és gens fàcil. Fa una gestió impecable i aconsegueix el que promet.

Voldria mencionar la tasca feta importantíssima dels meus companys: El meu ajudant de luxe el Pepe, la Lourdes Farreres, Josep Roig i Ramón Obiols. I al Bar Pirri “El Cridaner”, Vila “exalcalde”, i Gaset “exbarber i col·leccionista de trofeus”. La feina que fa la Carme de Cal Valentí a la seva avançada edat i també voldria mencionar a el “Petarder” d’en Joan Farrere… però potser quedarà malament… (Riu)

Saludats queden doncs. Pues ja hem acabat. Ha estat un veritable plaer escoltar les teves vivències al club i segur que els jugadors i els responsables les tindran en compte.

El plaer ha estat meu, moltes gràcies i a seguir amb aquestes entrevistes!

Sin título

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> MARCOS ALONSO

Desprès del descontrol en les entrevistes de Busquets i Fité, avui ens rep el general de l’equip, el Marcos, per donar un cop d’estat i demostrar qui mana dins el vestidor. Un home contundent dins i fora del terreny de joc que segur que no s’arruga a l’hora de contestar les nostres preguntes. Com a bon Guardia Civil, el català no és lo seu però com a l’Organyà som bona gent li farem l’entrevista amb l’idioma del seu país, l’espanyol.

Gracias por aceptar la entrevista, Marcos. Empezamos fuertes. ¿A qué jugador te llevarías a pasar una noche en el cuartelillo?

En condiciones normales, por estadística, me llevaría al Tico, Toni Sort o al tapado Forto. Pero pensándolo mejor, me llevaría a Óscar que estaría así calladito y no me daría problemas.

En el vestuario se comenta que le das de rabona porque tu pierna izquierda no sirve ni para subir al bus. ¿Qué tienes que decir de estos comentarios?

Son unos envidiosos, mi pierna izquierda es mucho mejor que alguna de las derechas que hay por el vestuario.

Uno de los mayores miedos de cada temporada son tus viajes a Galicia y tu estado de forma cuando vuelves. ¿Prometes portarte bien o vas hacer como los otros años?

(Ríe) No puedo prometer nada porque sé que no lo voy a cumplir… 11351324_926892517352023_5043314697033851832_n

¿Si te fueras con tu pareja al cine, con quién dejarías a tu hijo en casa? ¿Y quién sería el último elegido? ¿Por qué?

Lo dejaría con Edgar que está acostumbrado o con Óscar, que es vecino. El último sería el Paulo porque la gente pensaría que hacen esos dos niños solos en la calle. O el Fiti, que a mi niño no le gusta mucho la verdura.

Ya que hablamos de hijos, de aquí poco volverás a ser padre, ¿qué te da más miedo, Robert regateando en su propia área o volverte a levantar cada noche cuando tu hijo esté llorando?

(Suspira) Levantarse por la noche es duro pero Robert da miedo en cualquier zona del campo menos en el área rival.

Y por último de este tema, ¿qué piensa tu hijo de las bromas de Ribo? ¿Le hacen gracia o se ríe porque le asusta?

Lo bueno de los niños es que hacen de todo un chiste pero lo que sí que le marcó fue algo de una salchicha. Cuando lo entrevistes pregúntaselo y te sorprenderá su respuesta.

Ahora que no nos lee nadie, ¿por qué en todos los controles policiales que se encuentra paran al coche del Paulo? ¿Es por qué se piensan que no hay conductor al no verle por su tamaño?

Lo paran para asegurarse que tiene carnet de conducir. Aquí hago un llamamiento a todos los compañeros para hacer un bote y comprarle un buen cojín.

Como jugador de Pádel, crees que Busquets debe dejar de calentar banquillo y declinarse definitivamente por este deporte? ¿O tampoco le ves futuro?

(Ríe) Algo más de futuro le veo pero en parejas mixtas… Ahí se lo dejo.

¿Qué pasa por tu cabeza cuando el entrenador dice el once titular y tú no estás en él?11008515_926892407352034_3197518811676859327_n

Depende de cómo esté la tarde, si hace frio, llueve o demasiado calor. Pero sinceramente me molesta bastante.

Por último, danos una exclusiva. ¿Seguirás una temporada más o esta será la última?

Probablemente la última, ya estoy preparando el currículum vitae para que el señor entrenador me reclute el año que viene.

Así nos gusta que confíes en nosotros. Terminada la entrevista, vamos a lo que os gusta más, el uno por uno de cada jugador. Ya sabes, no vale ser políticamente correcto

Ribo –> Portero casero, le cuesta demasiado salir

Busquets –> El Pepe Reina del equipo, muy importante en el vestuario

Paulo –> Pequeño pero matón, en ocasiones demasiado revolucionado

Santi –> El nuevo jefe, me puedo retirar tranquilo

Toti –> Correcaminos, no para quieto

Sala –> Salmonete, de los laterales más correctos de la categoría

Benta –> Está como un animal, no me gustaría detenerlo

Robert –> Anarquía total, futuro presidente, incluso ya hace promesas

Casanova –> Crack, uno de los más completos del equipo. Juntando todas sus tarjetas amarillas podría hacerme un chaleco para los controles

Óscar –> Juega y cumple donde lo pongan. De pequeño se comió a un keniata

Toni Sort –> Le gusta más la fiesta que a un niño un caramelo

Pau –> Como el buen vino, cuanto más tiempo tiene, mejor está

Uri –> Explosivo, el mejor para las segundas partes

Ermen –> Negredo, hablan que está pesado pero es su pierna derecha que es de plomo

Adrià Paz ‘Chicho’ –> Calidad aunque en ocasiones se descontrola

Ticó –> Buen fichaje para el vestuario, hará buen tándem con el Bussi

Fiti –> Lo que tiene de hombre le falta de gol

Forto –> Jefecito, tiene que ir mentalizándose en ser central

Aleix –> Buen chaval, pero no lo he tratado mucho

Albert Rogé –> Mucha mala suerte, apuntaba a buen central pero se quedó allí

Edgar –> Buen futuro pero le falta pringar más como buen juvenil

José Luis –> Le falta confianza, mejor jugador de lo que aparenta

Fran (entrenador) –> Tiene todo muy medido, será un gran entrenador

Ramon (fisioterapeuta) –> Incombustible, réflex para todos

Pere (delegado) –> Muy atento, este año mucho más implicado

Perdi –> Me debe una llamada… ¡¡¡ya lo sabes!!!

Jou (presidente) –> El jefe supremo, vigila que el autobusero quiere tu sitio

Esto ha sido todo. Muchas gracias por tu sinceridad y esperemos que estas respuestas no te impidan disfrutar de tu última temporada como jugador en activo.
10250050_926892827351992_3840918550317037218_n

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> BERNAT FITÉ

Desprès de l’èxit de l’entrevista a Marc Busquets, el segon entrevistat no podia ser un altre: Bernat Fité. Un dels jugadors que més va rebre ens acull per posar ordre i deixar les coses clares a més d’un. Veurem si el de Cal Botafoc tira pilotes fora o també accepta el cos a cos i no s’arronsa en les seves respostes.

Gràcies per acceptar l’entrevista Bernat, preparat?

A vosaltres, som-hi que ja en tinc ganes.

Comencem. Vas arribar la temporada passada a Organyà com a fill d’un dels millors jugadors que ha passat per la historia del club, et sap greu no haver estat a l’alçada de les circumstancies?

(Riu) Aquesta entrevista apunta maneres, eh! Doncs la veritat és que sempre m’he defensat amb aquest tema dient que el futbol ha evolucionat molt en tots els aspectes i exigeix més que en el seus temps, pel que la comparació no és justa.

He escoltat molts elogis en relació a com jugava i la veritat que haver acabat jugant a l’equip del poble dels meus avis i pare em satisfà. L’exigència i la comparació la deixo pels que estan a la grada i al bar.

Ja que parles de l’afició, creus que ets un dels mimats per ser fill de qui ets?

Per a res em considero més mimat que un altre. L’afició de l’Organyà és exigent per naturalesa i ja he sentit algun “casun l’ou” desprès de fer alguna mala acció. No obstant, sí que hi han algunes persones de les quals recordo i són especials pels anys que vaig compartir quan jo era un ‘marrec’ i el meu pare era l’entrenador de l’equip. M’atreveixo a dir que vaig veure Les Lloredes abans que el Busquets, el Toni Sort, l’Oscar i el Robert. Quan el camp era de terra ja m’havia obert els genolls cada cap de setmana, n’hi ha que són ganxos de pegatina!

Aprofitant que l’has mencionat, és cert el que va comentar el Busquets que no t’agrada córrer?

El Busquets és com un comercial que et pica la porta, si l’escoltes, t’enganya! 11990377_984227104951897_3354717645072905629_nÉs cert que prefereixo jugar al peu però si toca córrer, ho faig. Sempre he estat compromès en els equips on he jugat. Si no hi ha bon joc, almenys que hi hagi actitud.

M’ha arribat a les orelles el descontentament d’alguns dels teus companys per l’estat de la part de darrere del teu cotxe, què els hi has de dir?

Quan tinguin alguna bèstia peluda comprendran el perquè. Tenim a molta figureta pentinada per l’equip, amb dos viatges més se’ls hi passarà tant de ‘cuento’.

Respecte a aquest tema, es veu que el Toni Sort encara es treu pèl del xandall del partit de Linyola

El pèl que es treia el Toni la setmana següent no era del meu cotxe i ho sap. Sempre busca les pessigolles i al final ens obliga a revelar les veritats.

En el sopar de la temporada passada vas declarar que et quedaves al equip però vas demanar més compromís per part de l’equip, creus que s’ha complert la teva petició?

Sí, la veritat és que he notat un grau d’implicació per part de l’equip. Tot i les dificultats que ens anem trobant per motius de feina o lesions, crec que hi ha suficients ganes per passar l’hivern al desert de Les Lloredes.

Parlant de sopars, quin és el veritable motiu pel que no et quedes moltes vegades? La teva novia o la por a que el Ribó s’ho foti tot i no n’hi hagi per tu?

Quan tens persones com el Ribó a l’equip i dius que no creus que vagis al sopar i ell somriu, et dones compte d’on toca sopar aquella nit. Les hores que acabem els entrenaments i el Fortó fent el foc i tocant la carn, son excuses suficients (Riu).

On és millor company el Ticó, al terreny de joc o a la terrassa del Plana?

No en tinc cap dubte, al Plana és el millor jugador de l’equip. Mai t’abandonarà i si en vols una altra, ràpid treu la cartera. Compromès dins i fora del camp.  10423632_923760617665213_5492953810432250176_n

Mai oblidarem el primer partit de l’Ermen amb l’Organyà. Va caure fulminat en una acció i no vas poder aguantar el riure. Què et va passar pel cap en aquell moment? I desprès dels tres gols que va marcar?

Aquell moment va ser la presentació oficial de l’Ermen com a jugador de l’Organyà. Fa molts anys que ens coneixem i cadascú sap de quin peu coixeja l’un i l’altre. Aquell hat-trick desprès de fer-lo li vaig dir que havia posat les expectatives massa altes, va ser un error. M’alegra que es trobi bé al grup i a l’equip, a part de companys de vestuari som amics.

Com dius sou amics, però segur que vols marcar més gols que ell. Creus que ho aconseguiràs?

Desprès de les oportunitats que ha tingut, no tinc cap dubte de que l’he de superar.

He deixat la bona pel final. Es comenta pel vestidor que hi ha apostes entre jugadors a que no marcaràs cap gol, què et sembla?

Mai he estat davanter fins que vaig anar a Lleida. No tinc pressió per fer gols ja que mai he estat un golejador. No obstant, és obvi que quan el segon porter del teu equip ha fet més gols que tu al llarg de la pretemporada, la pressió és afegida. Prometo, o si més no ho intentaré, fer passar bones tardes als aficionats de l’Organyà.

Desprès d’aquesta promesa, arriba el moment que estaves esperant. El 1×1 de cada jugador i membre del club. Ja saps, no val ser políticament correcte.

Ribó –> El gegant del pi, no balla però a vegades canta

Paulo –> Ferrari, quan accelera no troba el pedal per reduir, algun dia griparà

Santi –> Sheriff, exigent amb tot el que li passa pel davant, gran fitxatge

Toti –> Tòfona, com un bolet enmig de Les Lloredes. Ningú s’ho esperava però ha superat les expectatives

Marcos –> Alliberat, aquest any Marc, has aconseguit treure’t l’ós que portaves amagat al ventre l’any passat

Sala –> Lo foraster, quan torni li hem de buscar lloc

Benta –> Bentanol, incombustible al camp i a la carretera

Robert –> Raúl, per veterà i mostrar-se encara en actiu. Li falten els fills per assemblar-se més

Casanova –> Tractor amarillo, el rei de la targeta groga

Oscar –> Manobra a casa i si al camp les coses no van bé, també

Toni Sort –> Pare Noel, per la barba, no per la panxa

Pau –> Joker, jove per fora i veterà per dins

Uri –> Gasolina, sempre té arrancada

Ermen –> Com un jeep Pajero, dins i fora del camp. Per allà on passa, no queda res

Adrià Paz ‘Chicho’ –> Van Gaal, acaba de començar a les banquetes però quan s’enfada s’hi assembla

Ticó –> Xispes, es lesiona tant com talls-circuits té a la feina

Fortó –> Guardiola, té maneres d’entrenador quan analitza un partit

Aleix –> Anonymous, hi ha gent que no sap qui ets

Albert Rogé –> El Guash del Pirineu, tot ho sap

Edgar –> Juvenil, s’atreveix a tot

Busquets –> Bwin, capaç d’apostar fins i tot mentre està a la banqueta

José Luis –> Tramuntana, és com el vent. Tan hi és com desapareix

Fran (entrenador) –> Jimmy Jump, algun dia saltarà al camp. Pateix tant o més que la seva parella amb el gos

Ramon (fisioterapeuta) –> L’home dels festius, només el veig dissabtes nit i diumenges tarda

Pere (delegat) –> Ganxo, només l’he vist per Organyà

Perdi –> Ojeador, no se’l veu però segur que hi és

‘Ra’ –> Jubilat però implicat, se’l veu més que al Busquets

Jou (president) –> Laporta, des de que ha agafat la presidència, ha agafat fondo

Perfecte Bernat. Moltes gràcies pel joc que has donat i esperem veure’t aviat als terrenys de joc totalment recuperat de la teva lesió.

M’ha agradat l’experiència, depèn com vagi la temporada potser et demano una segona entrevista per posar a lloc a més d’un!

cfo-128

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO –> MARC BUSQUETS

Marc Busquets és un dels pocs jugadors de l’Organyà que viu i sent els colors des de ben petit. El porter és un dels referents del vestuari i un exemple de company per a tots. Per aquests motius serà el primer que s’enfronta a una entrevista que li podria fer perdre alguns d’aquests privilegis.

Primer de tot, moltes gràcies Marc per acceptar ser el primer entrevistat

Quina pressió, marcaré la línia…

Va comencem per lo més important, es veritat com diuen les males llengües que els dos vots que van sortir a la votació de capitans per Marc Busquets van ser teus?

La veritat es que havien de ser 3 però vaig pensar que se’m notaria massa

Bé, un dubte resolt. Alguna vegada has pensat “a veure si és lesiona el llargarut del Ribó i puc jugar jo”?

(Riu) Algun dia he pensat en tancar-lo al vestidor però encara no li he desitjat cap mal

Creus que arribarà el dia que ho faràs? El tio porta un gol encaixat en quatre partits…

Encara no ho he decidit. Arribats aquest punt tinc clar que seria feina pel Paulo, així no seria sospitós

P1190183

Et vas posar de porter perquè et feia pal córrer? Tots hem vist que la piloteta la domines

Vaig arribar a Oliana d’infantil i teníem un porter que no parava ni els taxis. Em van comentar de provar-ho un dia i fins ara. A més, córrer es de covards

Filosofia Rexach, un referent per a tu?

Sempre he estat més de Cruyff, Rexach li escau més al Fiti

Explica aquesta relació Rexach – Fiti

Bé, és per tots conegut que el jove de Cal Botafoc no li ha agradat mai córrer, s’excusa en que li va millor jugar al peu

Aquest comentari segur que provoca reacció al vestuari però hem de seguir. Alguna vegada has estat a la banqueta i t’han dit per sortir i has pensat “Ara? Bua quin pal”?

(Resposta correcta) Com a porter toca sortir poc sovint des de la banqueta i quan surts per poca estona costa posar-se al partit

(Resposta sincera) No m’apretis que he de quedar bé, a veure per on et surto… clar que fot mandra sortir amb 5-0 o 0-5

P1190168

Has vist al Robert beure alguna cosa que no sigui aigua?

Diuen les males llengües que a Platja d’Aro va fer un ‘xupito’ amb el Fortó, jo només li he vist beure poleo menta

Ara que treus Platja d’Aro, se’l va veure preocupat, creus que encara està al “mercat”?

Penso que encara manté la il·lusió d’un juvenil i conserva una xerrera considerable, encara li veig…

Aquesta resposta farà feliç al capità. Qui és el ‘graciosillo’ del grup? I el que és pensa que ho és i en realitat no fa gracia?

No et sabria dir qui és el més graciós, sempre hi ha conyes al vestidor. I respecte al que no fa gracia prefereixo no dir res que al pròxim entrenament m’hi puc jugar el genoll bo que hem queda

A l’hora d’organitzar sopars al teu restaurant penses “ostia, aquest que no vingui que s’ho menja tot”?

El qui fa més bon paper es el Ribó, però ja s’assenta al costat dels que mengen menys i l’un per l’altre ja s’ho fa venir be

Quantes hores inverteixes en preparar-te els comentaris gracioset que li fas al Ramon (fisioterapeuta)?

Amb el Ramon ens coneixem de fa molts anys i sempre faig les mateixes conyes. El dia que no li dic res ja s’encarrega ell de buscar-me, és com un nen petit…

2

Bon final. Ara et posarem una mica a prova. Digues la primera paraula que et ve al cap quan et dic el noms dels següents jugadors. (No val ser políticament correcte)

Ribo:Popeye, fot un bíceps com el meu cap

Paulo:Baixinho, val més saltar-lo que rodejar-lo

Santi:Mariscal, com lo Puyol però no tan pelut

Toti:Revolucionat, a les mitges parts l’hem d’estacar al banc

Marcos:Autoritari, tant si t’agafa la marca com si et para a la duana

Sala:Superman, fins que li vaig regalar la disfressa i se’ns va lesionar

Benta:Clembuterol, està fort com un bou

Robert:Anarquia, nomes fa gols si juga de mig camp endarrere

Casanova:‘Martillopilón’, es fa amic de tots els arbitres

Oscar:Iceman, quan fa gol l’anem a animar

Toni Sort:Row14, tan aviat va a entreno com torna de festa

Pau:Pichichi, fins que va anar a Colòmbia i s’hi va deixar el gol

Uri:Killer, té tant bon olfacte pel gol com per les tofes, i no en troba gaires

Ermen:Assecat, de la panxa i de cara a gol

Adrià Paz ‘Chicho’:Galicia calidade, però‘balón al pié’

Ticó:Currante, fa hores extra de recuperació a la terrassa del Plana

Fiti:Amic, és amic meu … i de la defensa rival

Forto:Jefecito, fa tants gols com Mascherano, però l’estimem

Aleix:Mala pota, mai millor dit

Albert Rogé:Nuñista, Rosellista i catarí, per això treballa a l’SPORT

Edgar:Promesa, com el Bojan Krkic

José Luis:‘Pluriempleado’ del mes, sempre treballa a l’hora del entrenament

Fran (entrenador):Dialogant, l’Ermen se li dorm a les xerrades

Ramon (fisioterapeuta):Crack, ja treballava a l’Organyà abans de tenir camp de futbol

Pere (delegat):Serietat, intenta que no semblem una banda, el pobre

Perdi:Enfeinat, treballa molt a les pistes de pàdel

Jou (president): (Cara de circumstancies) Bitllet de 500€, sabem que existeix però el veiem poc

Fins aquí l’entrevista. Moltes gràcies una altra vegada per estrenar aquesta secció i vigila els pròxims entrenaments per les reaccions d’algun dels teus companys a les teves respostes

(Riu) Ha estat un plaer, espero haver estat a l’alçada

1

LA CLAU DE TOT: EL VESTIDOR GANXO

A partir de demà inaugurem una nova secció quinzenal, “la clau de tot:el vestidor ganxo”, aquí en teniu la presentació:

Des de fa molts anys que l´Organyà te un valor que pocs equips tenen, que ens serveix perquè tothom que passa pel nostre club ho trobi a faltar quan se´n va a un altre equip i que fa que mantingui el gran record del seu pas pels ganxos, i que en tantes altres ocasions ha fet que un jugador amb altres ofertes hagi preferit quedar-se a Organyà: El vestidor ganxo.

La clau de molts dels darrers èxits del nostre club superant equips de molt mes gran presupost están aquí, i volem coneixer des de dins alguna de les veritables Claus d´aquest èxit. Ja que està lesionat hem fet treballar a l´Albert Rogè, jugador ganxo i a la vegada periodista del diari Sport, que recollirà millor que ningú els detalls que els altres no podem veure ni sentir sobre els seus companys. No el tenim assegurat així que no responem del que li pugui passar aquesta temporada…