C.F.ORGANYÀ 2 – C.F.SOLSONA 0

JORNADA 24                     12/03/2017                        15.30 h.                               Les Lloredes

Organyà: Ribó, Sala, Paulo, Marcos (Xixo 46’), Santi, Fortó, Pau (Albert 90’), Casanova, David (Edgar 63’), Vicente i Pallarés (Maco 81’).

Solsona: Edu, Jordi (Lorca 61’), Mosqui (Angel 83’), Arnau, Arturo, Freixes (Rodri 46’), Climent, Toni, Nourddin, Parce i Xavi Ratera (Roger 61’).

Arbitre: Torres-Hoyas. T.G. Pau, Xixo / Jordi, Rodri.

Gols: 1-0 Vicente 54’, 2-0 Xixo 83’.

17203132_1473598529348083_6911601892566353564_nNi els aficionats mes vells que aquest diumenge s’arreplegaven a les Lloredes no se’n recordàvem de la darrera vegada que vam sumar 9 punts en tres partits seguits. Aquesta temporada havíem deixat escapar tres vegades l’oportunitat, però a la quarta va anar la vençuda i no va ser davant de quatre arreplegats, sinó davant d’un Solsona que ha estat el millor equip que ha visitat aquesta temporada les Lloredes. La mà de Candid Viladrich es nota en un equip treballat, que sap al que juga i que no està per casualitat lluitant per l’ascens, on busca treure petroli dels saques de banda i pilota aturada i amb un joc directe buscant la velocitats de la seva tripleta atacant, se’ns dubte la mes perillosa del campionat, els germans Ratera i l’Arturo son un mal son per qualsevol de les defenses que s’enfronten. Però aquest diumenge es van trobar amb la millor versió de l’Organyà, seriós i contundent en defensa, sense complicar-se la vida al centre del camp on es van perdre moltes menys pilotes que altres diumenges i letals en atac, quan vam arribar la vam endollar. Dos baixes significatives a l’onze de Menchon, Oscar per lesió i Robert per sanció no podien ser de la partida, però els seus substituts, tant David que va avançar la seva posició al centre del camp, com el debutant Vicente van complir en escreix la baixa dels seus companys.

17265007_1473599536014649_5219382817589858579_nLa primera part va ser pels matarrucs, que van imposar el seu joc i van disposar de bones ocasions per poder-se avançar al marcador. Al primer quart d’hora dos de claríssimes pel golejador Arturo, la primera va rematar a fora i la segona va fer lluir a Ribó. Passada la mig hora les van tenir primer el capità Mosqui que va rematar per sobre el travesser i un bon cop de cap del central Arnau que va ser tret sobre la línea de gol pel menut Paulo. L’única pels blanc-i-blaus va ser una rematada de Pallarés que va marxar llepant el pal, a centrada de Sala. En temps de descans, Marcos deixava el seu lloc a Xixo, Vicente endarreria la seva posició a l’eix de la defensa. L’Organyà sortia amb mes ambició i els primers 20 minuts de la represa van ser seus. Una jugada al 54’ entre dos amics, que ja havien coincidit tant al juvenil del Lleida com del Sant Andreu i que aquest diumenge es tornaven a retrobar a les Lloredes fabricaven el primer de la tarda. Casanova marxa per banda dreta del seu marcador, aixeca la testa i la posa al punt de penal, on apareix Vicente que d’un cop de cap colossal fa picar la pilota a terra i l’ajusta al pal fent inútil l’estirada d’Edu, això si que es arribar i estimar el Sant. Al 63’ el combatiu David ha de deixar el rectangle de joc desprès de rebre una xafada a la mà d’un company d’equip i se’l ha d’evacuar a l’hospital de la Seu, tot i així sembla que amb una setmana de descans en tindrà prou per tornar als terrenys de joc. Al 66’, Pau s’interna a l’àrea escapolada i rep una forta puntada de peu que ressona per totes les Lloredes, penal clar que no es assenyalat. Els darrers 20 minuts tornen a ser pels visitants i ens fem un fart de treure aigua de dins del nostre vaixell. Arturo ens torna a perdonar per partida doble, amb dos xuts des de la frontal, el primer marxa a fora i el segon s’estavella a la base del pal esquerra de Ribó. Dos bones intervencions del porter local i un refús defensiu que frega el travesser son el pròleg del segon gol ganxo. Bona contra de Xixo, que s’emporta a empentes i rodolons l’esfèrica esmunyin-se dels seus dos marcadors i es presenta per línea de fons davant d’Edu, el seu remat es cola per sota el cos del porter fen pujar el definitiu dos a cap. Aquest diumenge vam veure un Organyà com dirien a la Meseta amb pegada, dos arribades clares i dos xarxes, que ens serveixen per sumar tres victòries consecutives, sense encaixar cap gol i per exercir de matagegants de la categoria, en vuit dies ens em passat per la pedra al Molle i al Solsona i em arribat als 31 punts, un menys dels que vam aconseguir en tota la temporada passada. Però em volem mes i diumenge que ve toca anar a puntuar al camp del Palau. Som-hi ganxos!!!!