JORNADA 31 30/04/2017 17.15 h. Les Lloredes
Organyà: Busquets, Sala, Fortó, Robert, Pallares (Albert 82’), Pau, Edgar (Maco 74’), Casanova, Oscar, Xixo i Vicente.
Torrefarrera: Axel, Beamud, Botet, Mariano (Antonio 81’), Regany (Hugo 85’), Barbosa, Balaguero, Lozano (Carulla 72’), Guti, Galceran i Junior.
Àrbitre: Calin-Barta. T.G. Fortó, Pau, Oscar, Robert .
Gol: 1-0 Edgar 14’.
Penúltim partit a les Lloredes que l’afrontem amb una defensa amb quadre, ens manca en Santi Molins per sanció, en Marcos, David Gijón i Paulo, aquests últim per lesió. I no n’hi havia prou amb això que ens ve el Torrefarrera un equip que va tercer a la taula classificatòria que suma 12 partits consecutius sense perdre, amb 10 victòries i 2 empats. Un os difícil de rossegar pels homes de Toni Menchón, però en alguna crònica del diari Segre d’aquesta temporada ja ens varen batejar amb l’equip dels “mata-gegants”, i per alguna cosa serà.
Comença el partit molt igualats tantejant-nos i ben posicionats pels dos equips fins arribar al minut 14, que com diu un refrany, no hi ha millor defensa que un bon atac, i així ho va fer Carles Pallarès que molt incisiu, trenca la defensa visitant i se’n va de dos jugadors i escorat dins l’àrea posa la pilota cap enrere molt a prop del punt de penal, Edgar entra des de darrera i connecta amb la pilota que sorprèn a Axel que només pot girar el cap per veure com entra la pilota fins al fons de la xarxa. Golàs de nen, que es fa gran. Encara no havien passat tres minuts, quan el perillós jugador Torrefarrí Lozano, fa una jugada semblant a la nostra del gol, i quan entrava amb perill a l’àrea ganxa i armava la cama per xutar la nostra defensa el fa caure, i l’àrbitre no dubta en xiular penal. El mateix Lozano pica la pena màxima i Busquets s’estira a la seva esquerra, encertant la trajectòria de la pilota i amb el palmell de la mà la treu cap a corner. Magnifica intervenció de Busi, que va donar ales a l´ equip per aguantar el resultat. Al 33’ el Torrefa com li diuen els seus seguidors es presenta amb cert perill davant la porta local, però es ben defensada pels nostres i eviten l’empat. Primera part seria i pletòrica, que fa que el Torrefarrera no pugui fer el seu joc habitual, cosa que va fer descentrar a mes d’un jugador.
La segona part continuava la mateixa tònica que la primera, quan la bona feina dels jugadors locals impedien qualsevol internada de Lozano o el corpulós Junior, que no podien arribar amb ocasions clares a la porteria de Busquets, tot i les que van tenir va estar molt encertat el nostre porter. Al 83’, bona jugada de Fortó que trenca línies , i passa la pilota a Pau que xuta a porteria i que per molt poc Robert no arriba a l’esfèrica per posar-la a dins. Tres minuts més tard i tornem amb Xixo, que fa una bona jugada endinsant-se dins àrea quan xafa pilota i s’atura per xutar a porteria i Axel encerta a refusar. En temps de descompte minut 92, diuen que no n’hi ha dos sense tres quan Pau just al vèrtex de àrea, impacta la pilota amb un fort xut, que va a la base del pal dret que defensava Axel, i la pilota surt escopida amb força cap dins el camp, deixant escapar la possibilitat de marcar el segon.
Acaba el partit, amb un Torrefarrera desdibuixat que no va tenir el seu dia, però si no el va tenir va ser perquè el nostre equip no el va deixar sentir còmode en tot el partit.
“Mare meva”, qui m’ho havia de dir, a meitats de la primera volta que sumariem 44 punts a manca de tres partits per acabar la temporada. Passi el que passi hem fet una segona volta ja espectacular, amb el sobrenom ben merescut de “Mata-gegants”, que si hi ha algú que ho dubti que ho pregunti a bons equips que ho han sofert com el Mollerussa, Solsona, Cervera i ara Torrefarrera, on l’Organyà no es va arronsar en cap moment i la intensitat, la bona feina i el bon posicionament de l’ equip blanc i blau ha donat finalment el seus fruits, consolidant-nos una setmana més a la novena plaça de la taula classificatòria.