JORNADA 16 08/01/2017 16.00 h. Municipal de Bellpuig
Bellpuig: Oliver, Oscar, Segura (Platero 60’), Fabregat (Bustamante 82’), Eric (Viles 37’), Salla, Plana (Guim 74’), Ruaix, Graus, Llobera (Huguet 45’) i Ivan.
Organyà: Ribó, Sala, Santi, Paulo, Fortó, Robert, Pau (Maco 89’), Casanova, Oscar, Albert (Xixo 77’) i Pallarés (Quim 60’).
Àrbitre: Salse-Carrera. T.G. Ruaix, Graus, Viles / Paulo, Fortó.
Gols: 0-1 Santi 28’, 1-1 Plana 56’, 1-2 Pau 86’.
Primer partit d’aquest any i a dos per acabar la primera volta, ens desplacem a Bellpuig, amb el temor que el sol que tenim a Organyà sigui un miratge a les terres de l’Urgell. Sorpresa a l arribar a Bellpuig i trobar-nos que tot i el fred el sol encara ens acompanyava. El nostre rival que a la classificació esta a tres punts per sota nostre i per tant amb series possibilitats d’ aconseguir començar l’any igual de com el vàrem acabar, guanyant!
Primer quart d’hora sense oportunitats clares i poques arribades amb perill a les dues àrees. Al 19’ primera jugada amb cert perill dins l’àrea local, l’esfèrica passa per un munt de cames fins que surt a prop de la porteria, provocant el primer corner per els nostres interessos que es va picar sense conseqüències. Als 28’ bona jugada de tira línies, que acaba en un desplaçament a l’esquerra que controla Carles Pallarès, que regateja al defensor i abans de sortir la pilota per el fons del camp completa una centrada dins àrea petita, on estava esperant Santi que amb la cuixa desvia la pilota molt a prop del pal dret de la porteria d’ Oliver, que veu com s’introdueix camp a dins de la xarxa. Ja tenim el 0-1 per l’Organyà. Tot i tenir un resultat just,i durant tot el que quedava de la primera part el domini del partit va ser ganxo, amb més possessió de pilota i amb un Bellpuig que tot i voler jugar no seguia el ritme que imposava l’equip blanc i blau.
Després del descans tot just comença la segona part en el minut 47, ensurt quan Marc Ruaix es planta davant de Ribó, a boca de canó l afusella, però amb bons reflexes el porter rebutja el perill, acabant la pilota als peus de la nostra defensa. Contra replica tres minuts més tard de Pallarès, que dispara a tres quarts de camp, el seu xut surt llepant el travesser defensat per Oliver. L’ Organyà no en tenia prou i un altra jugada aquest cop de Pau fa lluir al porter local. Però en l minut 56, un ràpid fora de banda que arriba a peus de Plana fa que se’n vagi de marca i tal com la rep, abans de xafar àrea gran i bastant a prop de la banqueta ganxa, impacta un fort xut que la pilota fa un estrany moviment en el desplaçament que finalment impacta en el pal dret de la porteria de Ribó, i cap a dins. 1-1 i aquesta situació ja hem semblava familiar en el transcurs d’aquesta temporada. Tot i això en qualsevol moment es podia decantar la balança en un costat o cap a l’altre, ja que els locals es varen trobar mes còmodes i amb més control de la pilota, ens donava la sensació que sinó reaccionàvem el punt es podia escapar. Al 80’, cal remarcar una bona rematada de Santi amb el cap que passa tot just molt a prop de la porteria local. Cinc minuts més tard, Robert que en tot el partit no havia destacat com ho fa en altres vegades, agafa l’esfèrica i emulant a Messi, comença per un lateral de l’ àrea i comença a passar-se un defensa, un segon també i arriba al tercer que quan ja se’l passava el fa caure a terra, provocant una falta perillosa davant la porteria local, molt centrada en el recte de la porteria. En aquell moments agafa la responsabilitat de picar la falta Pau, que agafa uns metres i al xutar clava la pilota pel mig de l’escaire de la porteria d’Oliver que va fer saltar tota la família ganxa. 1-2 Golàs de Pau Tripiana!!!!!
La victòria no es podia escapar, l’àrbitre dona els tres minuts de rigor de descompte i quan nomes en mancava dos, trèiem de la banqueta a Maco que en aquest poc marge de temps i en un rebuig de la defensa blanc i blava, queda sol a dalt amb dos defenses que els encara i se’n passa un i quan tot just encara el segon li treu la pilota, quan ja es quedava davant del porter, la sensació de gol la vàrem sentir tots amb l’eufòria que sabíem que aquest tres punts ja no s’escaparien. Es d’aquelles victòries que pots dir que patir a valgut la pena, perquè al final acaba bé. I quan aquests tres punts, mes la combinació d’altres resultats ens fan pujar tres posicions a la classificació del campionat, se’n conscients que hem de fer un seriós i bon partit a casa contra l’ Albi per poder acabar molt a prop dels deu primers al finalitzar la primera volta.