C.F.AGRAMUNT 1 – C.F. ORGANYÀ 2

JORNADA 29                     24/04/2016                        16.45 h.                               Municipa Agramunt

Agramunt: Pere, Ignasi, Seres, Rius, Cases, Isla (Pedrol 45’), Miki, Abraham (Yaya 78’), Blai (Villa 65’) i Abdenabi.

Organyà: Busquets, Sala, Paulo, Santi, Fortó (Ticó 77’), Ermen (Oriol 89’), Pau, Casanova, Xixo (Fran 77’), Oscar i Jose Luis.

Arbitre: Torres-Hoyas. T.G. Rius / Santi.

Gols: 1-0 Blai 19’, 1-1 Pau 39’, 1-2 Ticó 89’.

12250102_1022196961154911_2319231813437881098_nEl futbol t´acaba tornant tot el que et pren…aquesta màxima es va tornar a complir diumenge passat a Agramunt, i potser en els partits mes rocosos de la temporada va ser on vam treure un dels resultats més importants de l´any. La tasca es presentava complicada: rival directe, baixes importants de titulars habituals com Robert, Toni i Toti i la pressió que el cul de la classificació està bullint ara mateix…però aquest equip es mereixia un cop de sort, i la vam saber buscar.

 L´Agramunt va començar fort sabent de la importància de sumar 3 punts que garantitzaven la permanència de l´equip a 2ª catalana, i si no es per un immens Marc Busquets als 10 primers minuts ja haguéssim hagut d´anar a contracorrent. Bona actuació del porter ganxo. Pau no està encertat al quart d´hora en 1 x 1 que Pere li endevina, i a la jugada següent Blai aprofita l´espai entre central i lateral ganxo per guanyar l´esquena i plantar-se davant Busi i afusellar-lo. Ens despertem, algun canvi de posició i agafem el control del partit, comencem a xafar àrea local i en una bona triangulació entre Ermen i Xixo, aquest xuta i Pau aprofita una pilota morta al punt de penal per tornar la igualada al marcador al 37 de la primera. Fins al descans, una darrera ocasió visitant que Deybi treu sota Pals quan ja cantàvem el segon. Mitja part i tornem a començar.

 La segona part es de l´Agramunt, i Busi ens salva el partit. Només podem treure el cap quan els locals estan ja sense forces ni ànima i sembla que renuncien a guanyar i com a mal menor es conformen amb l´empat. Es aquí quan recuperem sensacions i tornem a creure en la victòria, a que arriba quan en el descompte a la sortida d´un córner que va passat,Jose Luis la torna a posar dins l’àrea i Ticó saltant amb més fe que ningú fa pujar l´1 a 2 definitiu. El crit de guerra al Marc zona amb força a la dutxa, premi a la constància del treball als entrenaments i que ens suposen una dosis vital d’oxigen per respirar la setmana tranquils.

 Diumenge podem certificar aquesta tranquil·litat guanyant al Torrefarrera per garantir un any més la presencia de l´Organyà a la segona catalana! Aquest equip es mereix gaudir una temporada dels darrers 3-4 partits amb la tranquil·litat de la feina feta, fem-ho ja diumenge i així fins i tot els crítics acabaran animant de nou l´equip, la feina ben feta al final te resultats!